La cometa dels Morts i el puig Ferrer

Avui us proposam una magnífica excursió de mitja jornada, amb inici i fi al refugi de Son Amer, just devora Lluc. Aquesta ruta excel·leix no sols pels aspectes mediambientals i paisatgístics propis de l'alta muntanya mallorquina, sinó també pels elements arquitectònics i etnològics que hi trobarem. Abans de partir, només cal recordar que, si volem pernoctar o fer una menjada al refugi, s'ha de reservar amb antelació.

Començam a caminar al refugi de Son Amer, on parteix el bell camí de ferradura que ens deixarà devora Lluc (15 min.). Abans d'arribar-hi, contemplarem el vell molí de Lluc (un enginy dotat de dos conjunts de moles), en procés de rehabilitació. El camí surt a la carretera de Lluc, a pocs metres del santuari. Just a l'altra banda, trobarem el camí que du al camp de futbol, just al costat del qual hi ha el camí vell de Pollença i també el tirany que du al Camell i a la cometa dels Morts. Optam per aquesta darrera opció, atès el major interès cultural i natural. Després d'una breu ascensió, arribarem a la desviació que du fins al Camell, una roca càrstica gegant, on la naturalesa ha volgut esculpir un perfil semblant al d'un camell. Tornam al camí principal, passam devora un rotle de sitja perfectament bastit i travessam un magnífic alzinar. Aviat sortirem en una cruïlla, on voltarem a la dreta (en cas contrari, pujaríem als Pixarells).

Després de pocs minuts avançant planerament, arribarem la zona on es troba la cometa dels Morts, perfectament senyalitzada. Es tracta d'un conjunt de dues coves on, des de la prehistòria, es practicaven enterraments. Segons J. Aramburu, C. Garrido i V. Sastre, "la cueva I del conjunto de la cometa dels Morts es uno de los lugares de enterramiento más conocidos de la época talayótica. La espectacularidad de su entorno, y del descenso entre sombras y vegetación hasta llegar a lo más profundo, lo han convertido en destino habitual de muchas excursiones. En la cueva II aparecieron enterramientos en ataúdes de madera". Tal com diuen aquests autors, el redol té quelcom de màgic.

Continuam pel camí de carro fins assolir la carretera Ma-10, per, després, continuar cap a les cases de Menut (dreta). Abans d'arribar-hi, veurem un forn de calç i la creu de Menut, aixecada entre els segles XV i XVI. El camí ascendeix suaument per un paratge dominat per les alzines i pel roquissam càrstic que tant caracteritza la zona. Aviat assolirem les cases de Binifaldó, emplaçades a peus del puig de Tomir (1.103 m). L'excursió continua cap a la font del Pedregueret -a partir d'aquí, circularem per un tram del GR 211- a la qual arribarem en poc més d'un quart d'hora. Aquesta surgència fou molt cèlebre, ja que, segons la tradició, curava el mal de pedra. Devora la font trobarem la paret que separa el coll, que passarem i continuarem cap al coll Pelat. El camí puja i davalla suaument fins a assolir un petit coll, damunt el qual hi ha les restes d'una barraca. Al cap de vint minuts, sortirem a una pista que ens durà al coll que separa la moleta de Binifaldó de la serra d'en Massot. Baixarem lleugerament i entrarem en una extensa plana plena de restes de sitges de carboner. Som al coll Pelat, topònim que ens remet a l'època quan de màxima explotació forestal. Seguin les indicacions, arribarem a una paret i la superarem per un botador. Just a l'altra banda, abandonam momentàniament el camí i tombarem a l'esquerra per pujar fins al puig Ferrer (711 m), la cota de la nostra ruta d'avui. Tot i no haver-hi camí, la pujada és fàcil: cal seguir la paret seca, la qual ens durà cap a la carena i, d'aquí, al cim, totalment rocallós i amb unes magnífiques vistes del massís del Massanella.

Davallam per allà mateix i iniciam una ràpida davallada cap a l'Ermita. Al cap de pocs metres, vora una barraca de carboner reconstruïda, trobarem un camí que ens durà momentàniament al mirador que el Consell de Mallorca dedicà al Foment de Turisme de Mallorca, pels seus cent anys d'història. Les vistes sobre Lluc i el seu entorn són d'encís.

Després de cinc minuts, la ruta s'endinsa en un espai mediambiental molt ric, on destaquen un grup d'alzines monumentals i, un poc més avall, les arboceres i els xiprells. Aviat assolirem la font i la casa de l'Ermita. Es tracta d'una senzilla construcció de dos aiguavessos on es té constància de la vida anacoreta des de finals del segle XVII. L'edificació, així com els marges i la font, foren recuperats pel Consell de Mallorca el 2006. Més avall travessarem la carretera de Lluc, flanquejarem el bosc de les Famílies i pujarem de nou a les cases de Son Amer.