Vidal se sent còmode amb el teatre i ja té enllestida una quarta obra, que espera veure publicada en un temps pròxim.

Vidal se sent còmode amb el teatre i ja té enllestida una quarta obra, que espera veure publicada en un temps pròxim. | NACHO JIM

Pau RiutortPalma02/08/11 0:00
TW
0

Miquel Àngel Vidal acaba de publicar la seva tercera obra de teatre. Després d'escriure El conyac de Voltaire i Sang aliena, l'escriptor de Binissalem se sent còmode amb aquesta branca de la literatura. Amb La nit de glòria d'AM (Edicions Bromera, 2011) ha guanyat el V Premi de teatre Palanca i Roca-Ciutat d'Alzira 2010. En la darrera obra, l'autor aprofita per reunir cinc companys d'institut que fa vint anys que no es veuen. Queden per sopar i es demanen per les seves respectives vides. Inquiets per aparentar la versió més positiva de cadascú, aviat reapareixen velles tensions i històries inacabades que deixen entreveure la situació real de tots ells.

Parlam amb Vidal sobre la seva darrera obra i sobre la situació actual del teatre a Mallorca. "Vaig començar a escriure teatre de manera fortuïta a partir d'un conte, que des del meu punt de vista era molt dramàtic", explica l'escriptor, referint-se a El conyac de Voltaire. "El procés creatiu és molt diferent, tot plegat sorgeix d'una primera idea que amb el temps va madurant. Planific el desenvolupament i, quan ho tenc tot enllestit, amb poc més de tres setmanes ja tenc l'obra escrita". Així és com Vidal ha construït La nit de glòria d'AM, en què ha juntat totes les peces d'un puzle.

Una nit de glòria

"La idea sorgeix d'una situació molt comuna, però que dóna peu a moltes històries subjacents", explica Vidal. Imaginem que cinc personatges com els que trobam a l'obra, que fa molt temps que no es veuen, tenen moltes coses per explicar-se i també per amagar, "tots intenten donar la cara menys desfavorable", apunta l'escriptor. L'evolució dels personatges al llarg dels anys es fa visible en el físic i en les actituds, però les persones no canvien tant i "sempre acaba ressorgint la personalitat de cadascú", afirma el binissalemer. Malgrat que fa vint anys que no es veuen, en el fons es coneixen i tot allò que oculten acabarà per aflorar. El trencaclosques es completa.

La voluntat de l'autor és la recerca del conflicte, el drama social i la crítica als comportaments personals més quotidians. La seva intenció és "trasbalsar l'espectador, aconseguir que estigui concentrat en l'obra i que per uns moments oblidi tot el que l'envolta", explica Vidal, tot elogiant el model teatral d'Arthur Miller. L'escriptor creu que això "només es pot aconseguir mitjançant un ritme molt fluid", del qual sorgeix "un resultat molt més explosiu que en la novel·la", tot i que el seu teatre arreplegui molt elements de la narrativa.

Miquel Àngel Vidal aprofita per reivindicar el teatre llegit i criticar el circuit teatral de l'Illa. "Fa deu anys que la majoria d'obres que s'hi representen són adaptacions de narrativa o peces de la pròpia companyia, mentre que autors tan reconeguts com Alexandre Ballester i Baltasar Porcel gairebé no s'han portat als escenaris", assegura l'escriptor, que veu molt clar el divorci entre autors i directors. Tot i així, "a l'hora d'escriure, m'imagín els personatges sobre l'escenari, intent que tot estigui en moviment i sigui molt visual", afirma l'autor amb la voluntat explícita de veure els seus treballs representats.

Vidal ja ha acabat una nova obra de teatre, que espera veure publicada d'aquí a poc i que tractarà el tema dels robatoris de nadons, sempre "amb la intenció de fer crítica social i sorprendre l'espectador". Enguany és, a més, jurat dels premis que l'any passat el varen guardonar.

L'escriptor porta una velocitat trepidant a l'hora d'escriure obres de teatre. Tot i les clares connexions amb la narrativa, confessa que necessita menys temps per acabar-les que no pas les novel·les. Això sens dubte es veu traduït en el ritme que agafen les obres.