La platja d'Hort de la Cova

Iniciam l'itinerari a la urbanització George Sand, al terme de Valldemossa, en terrenys que eren de la possessió de Son Ferrandell. El vial de la urbanització, després de deixar a l'esquerra el mirador de Son Ferrandell, continua cap al nord-est i arriba al començament de la pista, que davalla molt rosta fins a les cases de la Cova. El camí és una via ampla, no molt antiga i bastant abandonada. A pocs metres de l'inici del camí, trobam una barrera, que té un pas per a vianants a l'esquerra, entre vegetació descurada. A set o vuit minuts del començament, un revolt a l'esquerra ja ens permet gaudir de les amples panoràmiques que des del camí s'albiren, vers la mar i la contrada del Port del Canonge. Mentre davallam, ens acompanyen pins, ullastres, estepes, càrritx i lletreres. Després d'un revoltet a la dreta on, cap amunt, podem intuir el penyal del mirador de Son Ferrandell, el camí dissenya un gran revolt a l'esquerra que ens permet veure de més a prop la zona del Port del Canonge.
A partir d'ara la davallada s'accentua, i després de dos revolts més, en descens, podem veure la contrada de la Cova i la platja, ja molt propera. Aviat passam vora una balma, segurament artificial, bastida per deixar pas al camí, i arribam a una barrera disforja, que roman oberta.

Després d'un revolt a la dreta i d'un altre a l'esquerra, el pinar torna a dominar el paisatge vegetal, amb alzines entremesclades, acompanyades per arboceres, argelagues i estepes llimonenques. A la fi s'acaben els revolts continuats i disminueix el ritme de descens. Entre l'ombra del bosc passam un xaragall amb grans roques despreses dels alts penya-segats, seguit alguns minuts més tard per un altre pas sobre un torrent, també amb grans roques; aquest darrer és el torrent del Cable, que s'estimba des dels alts penyals que tenim sobre la nostra posició. L'alzinar domina ara el pinar, amb xiprell, murta, aladern i arboceres.

Entre aquesta ufanor vegetal, ja en la contrada coneguda amb el nom de la Cova, arribam a un important entreforc de camins, amb una gran barrera metàl·lica que tanca la via de l'esquerra als vehicles, i un altre camí que davalla cap a la dreta. En aquest punt deixam momentàniament la direcció sud-oest que, pel camí on hi ha la barrera, ens conduiria al Port del Canonge, i ens desviam cap a la mar, pel camí de la dreta, que és la via de comunicació de les cases de la Cova i de la platja de l'Hort de la Cova. Aquest és un camí de carro que davalla suaument, amb alguns revolts dolços. Després del segon revolt, a la dreta, passam novament sobre el torrent del Cable, amb un pou a la dreta i una bassa amagada entre la vegetació, composta bàsicament per arboceres, murta, ullastres, estepes, botges i aladerns. Devers dos minuts més avall arribam a la cruïlla de camins que distribueix, per una banda, l'accés a les cases de la Cova, que queden a l'esquerra, després d'una primera construcció d'un aiguavés, i per l'altra, el camí de la platja, que discorre cap a la dreta.

Pel camí de la platja, avançam amb la mar que es retalla entre els troncs dels pins, i a uns tres minuts de l'anterior bifurcació, després d'un petit revolt a l'esquerra, arribam a una esplanada situada sobre la platja i podem davallar vora el mar, amb ribera de còdols i amb la font que sovint deixa caure l'aigua directament a la mar, ja sigui amb un bon broll en èpoques d'abundor hídrica o bé amb un escàs degotís en època de sequera. Alguns centenars de metres per la dreta (nord-est), aflora un interessantíssim segment de material geològic paleozoic, els terrenys més antics per ara localitzats a Mallorca.

Des de la platja de l'Hort de la Cova continuam l'itinerari cap a la carretera del Port del Canonge, per la qual cosa tornam a pujar pel mateix camí que ens ha servit per davallar el darrer tram de ruta. En primer lloc, passam vora les cases de la Cova, que ara queden a la dreta, i, per camí conegut, a uns deu minuts de la desviació de les cases arribam a l'entreforc de camins que ens ha servit anteriorment per anar a les cases i a la platja. En aquesta nova posició, voltam ara cap a la dreta. Vora la mateixa bifurcació, hem de franquejar el gran portell que intercepta el camí, amb una barrera metàl·lica i brancals de totxos. Passam la barrera per una barrereta feta específicament per a vianants situada a la banda esquerra.

A pocs metres del portell deixam un camí amb barrera de metall a la dreta, que condueix a una casa propera. Alguns minuts després de la gran barrera, apareix a la dreta el portell amb barrera de ferro de la casa anomenada el Comellar. A pocs metres de la casa, una altra gran barrera tanca el pas als vehicles, però, s'ha tengut en compte el dret a pas dels vianants, per la qual cosa hi ha un portellet a l'esquerra de la barrera, situat sota la protecció d'una palmera. En la continuació del camí, a la dreta, s'alça una reixa de filferro alta. Dos minuts més endavant, arribam a un altre entreforc important de camins; és una cruïlla complexa pels vials que s'hi encreuen: a l'esquerra queda el camí de la pedrera de la Cova, amb un rerefons constituït per les parets de la muntanya que es veuen arrabassades per les actuacions extractives; al sud-oest, davant la nostra posició d'arribada, queda la continuació del camí cap a la carretera del Port del Canonge i les cases de Son Bujosa; el tercer camí, a la nostra dreta, es dirigeix al xalet d'en Sales.

Des de l'entreforc de les pedreres, continuam en línia recta, cap al sud/sud-oest, pel camí més ample, i que comunica la carretera del Port del Canonge amb la Cova i les pedreres. Al cap de quatre o cinc minuts, deixam a la dreta la casa de Can Senén. I al cap de tres, entre garrovers, apareix a la dreta el portell, amb barrera metàl·lica, de les cases de Cal Batliu. Un poc després, en lleugera pujada, arribam al xalet anomenat Can Oratge, una caseta blanca de dos aiguavessos, després de la qual abandonam el terme municipal de Valldemossa i entram en el de Banyalbufar.

Alguns metres després, deixam a la dreta el camí de Son Bujosa i continuam en pujada cap a la carretera del Port del Canonge. A la dreta es manté sempre una reixa i, a tretze o catorze minuts del camí de Son Bujosa, apareix a la dreta una barrera de metall. Tres minuts més amunt, el nostre camí enllaça amb la carretera del Port del Canonge, on ens poden venir a cercar amb vehicle lleuger.