Mai no moren escriptors

Alexandre esclatà com a autor teatral en aquell ofegada Mallorca dels anys seixanta, on comandava el gobernador civil i el Consejo Provincial del Movimiento i deixaren marcat un poble. Convé recordar i rellegir amb devoció el seu ritme d'escriptura mordaç i sec, irònic i tendre, més que res per comprendre d'on venim i com ens modelaren. Ara que sentim queixar-se tanta de gent, ara que veim la política, l'economia i les relacions socials barrejades i convertides en una gran una olla de caragols histèrics i desmoralitzats, el millor homenatge que podem fer a Alexandre es ficar-nos dins la seva obra com dins un bany turc, amb tot el cos i tota l'ànima suant saviesa.

Mai no moren escriptors mentre visquin els seus lectors. Això és el que els fa éssers superiors. De fet, la seva vida és més important quan ja no hi són si el seu llegat es manté viu. Podria lloar la bonhomia d'Alexandre, però en l'hora en què ja no crearà pus no hi ha millor homenatge que un preg: llegiu-lo. Viurà dins vosaltres.