Villatoro confia que Balears no surti del Llull

El director de l'Institut Ramon Llull (IRL), Vicenç Villatoro, confia que el Govern de les Illes Balears, en mans del PP, no surti del consorci de la institució. Villatoro assegura que encara no hi ha hagut cap notificació en cap sentit, però remarca que en el món de la cultura balear "hi ha satisfacció" per la feina feta pel Llull sobre promoció de la seva producció, per la qual cosa no veu que hi hagi motius per sortir-ne. Encara que el Govern popular de Jaume Matas abandonà l'IRL el 2003 i el Govern del País Valencià no ha volgut mai fer part de la institució, Villatoro és optimista.

"La nostra esperança és que, si la feina del Llull es planteja en termes pràctics i molt poc ideològics, es valori bé el treball que feim per projectar la cultura de les Balears a l'exterior", digué, ja que manté que l'Institut beneficia els agents de l'Arxipèlag. "Qui no està d'acord amb la necessitat de la projecció exterior de la cultura?", es demanà el també escriptor, qui assumí la direcció del Llull el gener. Creu que els governs de Catalunya i les Balears han de poder fer feina "amb persones i plantejaments ideològics diferents".

Sobre el cas valencià, Villatoro considera que hi ha d'haver "acostaments graduals" amb la Generalitat valenciana i recordà durant una entrevista al Principat que ja es col·labora habitualment amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i amb la Xarxa de Ciutats Valencianes. La línia de treball de Villatoro pretén combinar els grans esdeveniments que potencien la imatge de marca -com la presència a la Biennal de Venècia i l'exposició sobre Joan Miró a la Tate Modern de Londres- amb altres projectes menors que, lligats a ells, donin major visibilitat als artistes locals.

En aquest sentit, anuncià que ja es fa feina per a la presència de l'exposició de Miró a Washington el maig de 2012 i que vagi lligada a un intens programa d'activitas culturals, el mateix que passarà amb l'exposició preparada per al Petit Palais de París sobre Josep Maria Sert, prevista per a l'any que ve. A més, per setembre, Nova York acollirà un cicle de cultura catalana aprofitant les mostres individuals de diversos artistes plàstics contemporanis. L'objectiu és, davant de tot, "aprofitar les plataformes ja existents" i no intentar crear del no-res focus d'antenció que no tinguin la repercussió internacional desitjada.

Els aliats

Una altra de les apostes del nou director, nomenat per Convergècia i Unió, és la relació amb l'Instituto Cervanes, amb què establirà acords per a l'ensenyament del català en els seus centres i al qual ha demanat ajuda perquè el Llull pugi de rang i sigui reconegut pels organismes internacionals que agrupen els instituts culturals. D'aquesta manera, passaria a tenir la mateixa consideració que l'Instituto Camoes portuguès, el Goethe alemany i el British Council. "Seríem una excepció", recongué Villatoro, conscient que fins ara aquests instituts de cultura tenen el suport d'un estat propi. Quant a la polèmica de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), és clar: "La ILC té un capital històric que s'ha de preservar, però no té sentit una fragmentació de les polítiques culturals".