Sant Llorenç Binixems

L'ermita de Sant Llorenç, emplaçada al cor de la primitiva alqueria Binixems, és un oasi de pau entre les muntanyes i les serralades situades a gregal d'Alaior. Us proposam una agradable excursió per fer a peu o en bicicleta, sense dificultat i ideal per fer-la a primera o a darrera hora de l'horabaixa.

El primer tram del camí que ens durà fins a aquest reducte de tranquil·litat i d'història és el del Pontarró, situat a la carretera de Maó a Fornells, pocs metres abans de l'ermita de Fàtima i d'assolir la desviació de Favàritx, al lloc conegut com el pla de Fàtima (entre els km 6 i 7). Si ens hi hem desplaçat en cotxe, aquí rau un petit redol amb l'espai just per a un o dos vehicles. En haver iniciat la passa, descobrirem que el camí és una joia, vorejat per sengles parets de pedra seca de baix alçat, circumstància que permet gaudir directament d'aquest paisatge tan genuí. Des de la mateixa sortida, amb una ullada al voltant, els casats de Biniarroga Vell, Sant Ramon, Sant Simó i Son Cardona al fons; en la mateixa direcció que portam, els muntanyols de la Marina de la Cova de Dalt i especialment les serres del puig Menor, cap on ens dirigim.

En haver passat el torrent, a ponent ens queden les cases de Morell, lleugerament ocultes pel turó dit en Vermell (92 m). En haver passat un suau collet amb un esponerós canyar que acompanya una canal que baixa des de Morell, apareixeran de cop i volta a l'esquerra les cases dels Tres Jurats, donant l'esquena als vianants. Aquí, l'additament de blocs propi d'un casat de lloc menorquí és patent; així mateix, l'edifici disposa de dues plantes d'alçat i una coberta a dues aigües.

Aviat la via s'estreny, volta bruscament a l'esquerra i llavors a la dreta, tot travessant el torrent de Sant Simó. A partit d'aquí, l'ambient de l'itinerari muda radicalment, ara de ple comellar, per on ascendim en un pendís llarg i constant, ombrívol i amb restes d'antics conreus al jaç. Al fons de la tirada, una mirada retrospectiva permetrà gaudir de les cases de puig Menor Vell, arranjades damunt la cresta des d'on dominen tranquil·lament la plana.

L'itinerari remunta un nou coster per situar-se vora les cases de Binixems de Darrere, topònim que evidencia que la nostra fita hi és a prop. Des del camí no es poden gaudir directament de les cases del lloc, encara que sí de les estructures agropecuàries, una de les quals és rematada per una creu sobre el capcer i amb una placa que ens recorda "Construido en el año 1954".
Rere el proper pinar se situa la vella ermita de Binixems, en origen una parròquia fundada el 1301 per rei Jaume II, dedicada a sant Llorenç, i on històricament se celebrava la festa del seu titular. En l'època de fundació abraçava un extensíssim fragment de terreny del nord-est de l'illa i donava auxili espiritual a tota una població dispersa. A partir de 1832, la festa fou traslladada a Alaior i pocs anys després se n'abandona el culte. A partir d'ençà, el temple queda abandonat i a final del segle XIX se'n planteja la recuperació. Segons Miquel Àngel Marquès Sintes, a partir d'ençà "s'impulsa un acapte popular per tal de finançar les obres, i es recolliren més de 1.400 pessetes. L'agost de 1897 es fa una comissió per a l'obra, dirigida per Josep Eugeni Seguí Oliver, senyor de Son Puig Gran, tot i no disposar de coneixements suficients", les obres començaren el 1898 i acabaren la primavera de 1899. Fou beneïda pel bisbe Salvador Castellote Pinazo.

Arribats al 1957 s'hi obrí una escola rural, tot utilitzant l'antiga rectoria, la qual queda dividida en les aules (planta baixa) i la casa del mestre (planta superior). El 1961 es reconstrueix la creu de pedra situada al centre del pati, a més de practicar-se noves intervencions al temple. Avui Binixems és un refugi per a grups juvenils i també un lloc de trobades i jornades historicocientífiques.

L'església de Binixems, o millor dit el conjunt format per l'església i l'antiga rectoria, és una obra de petites dimensions, totalment emblanquinada. La façana principal es troba orientada a llevant, amb un portal d'arc rebaixat, un conjunt enrajolat amb la figura del sant titular i una espadanya rematant el capcer.

Per tornar podem refer les nostres passes o seguir fins a Alaior. Si optam per aquesta segona opció, només cal afegir que bona part del traçat no té l'interès que el que proposam d'accés, atès la gran pedrera en actiu que cal flanquejar. Un cop a sota de la muntanya, el camí voreja petites estàncies i horts fins a assolir el camí d'en Kane. Des d'aquí, la tirada segueix fins a Alaior.