Passeig de Galilea al Capdellà per la coma Calenta

Començam l'excursió a Galilea. Abans d'iniciar la ruta, aprofitam per conèixer aquest encisador poblet de muntanya. Pujam a la placeta denominada l'Escopidor, que comunica amb el carrer de l'Església i, vora el temple parroquial, contemplam la vista des de la miranda anomenada les Timbes. Aquí evocam que el nucli nasqué quan l'any 1396 Ramon Ribes, propietari de l'alqueria Alcabussa -actual Son Cortei-, i Pere Basset, propietari de l'alqueria Benifatxó -Son Martí-, cediren 100 quarterades cadascun per a l'establiment de famílies de jornalers en els terrenys que es coneixien amb el nom de la Moleta. Segons la tradició, cap a l'any 1550, Jordi Cortei, propietari de Son Cortei, popularitzà la denominació de Galilea perquè hi veia una gran semblança de paisatge amb la regió palestina del mateix nom.

Per la carretera principal (Ma-1032, el Capdellà-Puigpunyent), deixam al nord-est la direcció vers Puigpunyent i anam cap al sud-oest, mirant el Capdellà. A la sortida del poblet, passam la fita del quilòmetre 7. Observam a l'esquerra la casa dita Son Perdiu, que fou propietat del prevere i sociòleg felanitxer Bartomeu Quetglas Gayà, que dóna nom a aquest tram de carretera. Dos minuts més endavant, posam atenció a la ruta, perquè abandonam la carretera i voltam a la dreta, pel camí de la Roteta. Es tracta d'un camí de carro, que en aquest tram es troba encimentat. Deixam un camí a la dreta, mentre que a l'esquerra es perfila la carena rodonenca de na Bauçana. A quatre minuts de la carretera, a la dreta s'alcen les cases de la Roteta. Just després, a l'esquerra hi ha una casa en obres i fa acte de presència una altra casa, en runes, a la dreta.

El canvi de panorama paisatgístic és impressionant, perquè ara compareixen davant la nostra vista dos gegant de la serra de Tramuntana, el puig de Galatzó, a la dreta, i la mola de l'Esclop, més a l'esquerra. El camí s'arrisca a davallar el gran desnivell que hi ha entre Galilea i el Capdellà i, entre vegetació de garriga que ha ressorgit dels incendis, volta momentàniament a l'esquerra. Però anam amb seny, perquè el camí torna a voltar, aquesta vegada a la dreta, deixant de banda el camí que s'acosta al corral de la casa abans esmentada i al penyalot rocós, integrant del penyal de la Rota. És aquest el començament de l'anomenada coma Calenta, solitària i salvatge. El camí és ara més estret i discorre rost avall, entre càrritx, estepes i argelagues. En aquest redol, abandonam el terme municipal de Puigpunyent i entram en el de Calvià. A sis o set minuts de davallada, deixam a l'esquerra el camí del pla dels Pins, que també davalla a la carretera del Capdellà (km 5).

El nostre camí davalla ràpid, enclotat cada vegada més, pel fons del comellar. La força de l'aigua d'escorrentia l'ha convertit en part en un xaragall, però l'antiga via de comunicació es manté encara en bona forma. A poc a poc, a l'esquerra s'alcen cada vegada més contundentment les penyes tallades que acullen el pla dels Pins. A nou o deu minuts de l'anterior entreforc (el del pla dels Pins), travessam la torrentera, que s'ha engrandit, i passam a l'esquerra del comellar, on el camí es consolida com a camí de carro, però envaït per estepes, càrritx i mates. Els esquerps costers del puig de Galatzó es mostren molt propers, mentre que, a la nostra dreta, es configura un fondal de gran magnitud. El camí accentua la davallada cap a la contrada de la vall de Galatzó i els pins es fan més espessos, mentre vorejam el comellaret d'un dels afluents del torrent de la Mata. Just després, observam a l'esquerra l'olla d'un forn de calç gegant, amb un gran cintrell o paret de pedra seca damunt el camí.
Mantenim el camí, entre còrrecs d'aigua i mates de càrritx. Passam dos revoltets en davallada i, a nou minuts del forn de calç, arribam a una barrereta amb una reixa nova, que es pot obrir. En tendència a l'esquerra, el camí conflueix amb el torrent de la Mata.

Torrent i camí s'obren pas entre una vegetació que ara és esponerosa, amb alzines, pins, aladern i xiprell, entre d'altres espècies. A vuit minuts de l'anterior barrereta, observam a la dreta un altre gran forn de calç. A tres minuts del forn, a l'esquerra queda un planiol, amb un gran pi. Un minut després, enllaçam amb el camí de les cases de Galatzó, que queden a la dreta; més properes i també a la dreta, es troben les cases de ca l'Amo en Biel. Quan abandonam el camí de la coma Calenta, un cartell ens avisa que el tram recorregut és una zona de caça.

Agafam per l'esquerra el camí principal de les cases de Galatzó, cap a la sortida de la finca pública, per la zona coneguda des de molt antic amb el nom de na Corba. Així, per camí planer i ample anam vers la carretera, en direcció a migjorn. Travessam immediatament el torrent per un gual empedrat. Just després, arribam a la portalada de la possessió de Galatzó, un gran arc de pedra que ens marca el final de la finca. Mentrestant, a la dreta, s'alça el puig Matós. Per aquest camí de carro, que continua planer, observam als costats les perforacions de sengles pous d'aigua, mentre el torrent discorre a la nostra esquerra. Vuit minuts després del portell, arribam a la carretera el Capdellà-Galilea (Ma-1032), a prop del km 2,200. Ja per asfalt, agafam la carretera cap a la dreta, en direcció al poblet del Capdellà. Ben aviat, a l'esquerra queda el camí senyalitzat del torrent de Galatzó i després deixam a la dreta el camí de Son Claret, amb els característics merlets que coronen les cases. Asfalt endavant, a l'altura del km 1,100, abandonam la carretera i voltam a la dreta pel camí del Graner del Delme, entre ametlers. A tres minuts de la carretera, arribam a l'antic graner, símbol d'èpoques feudal, que dóna nom al camí. Una variant del camí del Graner del Delme prové de l'esquerra. Assolim un petit coll, amb can Lluca a l'esquerra i, tres minuts més endavant, enllaçam amb el camí vell de Galatzó. Voltam a l'esquerra i ben aviat queda a la dreta el portell de les cases de Son Durí. Just després, arribam al nucli del Capdellà, on acabam la passejada.