Una vida de llibreter

La llibreria Ramon Llull de Felanitx tornà a obrir la setmana passada després de deu dies d'estar tancada. La raó? Bartomeu Pou, que n'ha estat el propietari durant 52 anys, es jubila i traspassa el negoci. Una vida bussejant entre prestatges i novetats editorials és el que Pou, que entrà a la botiga amb motiu de la mort de son pare, l'any 1958, és el que deixa enrere aquest senyor de veu pausada, defensor del petit comerç i de l'educació. "Amb una llibreria pots sobreviure, res pus, i per això has de fer molta i molta feina", comenta el llibreter, que compaginà molt de temps la feina davant els prestatges amb la de director del setmanari Felanitx. A Pou, els anys li han donat l'experiència necessària per saber com cal conduir aquest negoci. "La norma d'or és tractar molt bé el client i poder-lo aconsellar. Per tant, convé estar molt a sobre de totes les novetats, com també dels premis literaris, que atreuen els compradors", declara.

Tot i això, Pons es mostra molt crític amb el ritme de publicació. "No es ven en la mateixa proporció en què s'edita i, de manera paradoxal, ara els llibres es descataloguen molt aviat", declara el venedor. En tot cas, recorda que no sempre ha estat així, perquè abans "les editorials disposaven d'un magatzem on podies trobar obres editades feia vint anys". "Ara això és pràcticament impossible", reconeix.

A la botiga que regenta, Bartomeu Pons ha venut una gran varietat de llibres, "des dels que fan referència a Mallorca i d'autors locals fins a obres de les grans editorials...". També posa en relleu que els volums en català "es venen bastant bé, perquè generalment la gent de la nostra cultura sol ser conscienciada i lectora".

Precisament, Pou es mostra molt crític amb la manca de motivació dels balears per la cultura. "El nivell cultural de la societat mallorquina és més aviat baix, de manera que el negoci d'una llibreria s'enfoca bàsicament a una part reduïda de la població", comenta, a més de lamentar el baix interès general de la joventut per la lectura. És un col·lectiu en el qual "no existeix l'hàbit lector: si compren cap llibre és perquè el necessiten per a la escola", afirma.

Pou també troba que l'arribada de les grans superfícies, a principi dels anys 80, suposà una competència dura per al petit comerç, com ara el que té ell. Es tracta d'un canvi que es tradueix en un progrés empobridor per a la societat. "Quan la gent compra en una llibreria com la meva, els doblers queden al poble. En canvi, si compres en grans establiments, aquestes empreses s'enduen els doblers a poalades i el teixit social s'empobreix", assegura.
Tot i això, Pou confia que el llibre no deixi de ser un objecte sòlid en l'època de la digitalització: "No crec que el llibre físic sigui tan bo d'arraconar per a la gent". Perquè ell no ho farà i, possiblement, amb la jubilació es podrà dedicar a partir d'ara a gaudir del producte que tant de temps ha venut. "No he pogut dedicar-me a la lectura tant com hauria volgut", conclou.