Els puigs dels Enrocadors i de la Senyora

Partim des de l'entrada de cala Mesquida, vora la rotonda que accedeix al nucli urbà. A la banda de l'esquerra, en un espès pinar, parteix un camí de carro per on circularà la primera part d'aquesta excursió. Cal apuntar que des d'aquí fins a cala Torta hem de seguir sempre les fites vermelles pintades sobre les roques i arbres. Així, en la primera bifurcació voltarem a la dreta. Flanquejarem la garriga i els antics sementers a l'esquerra, mentre que, a la dreta, ens hi quedaran alguns xalets. Arribarem a una nova bifurcació, on voltarem, en aquest cas a l'esquerra. El camí puja suaument, fet que ens permet contemplar un paisatge obert damunt el puig de les Fites (353 m) i el puig del Racó (386 m). En alguns trams podrem veure encara les restes de ginyes dels carros que un temps hi passaven.

Aviat arribarem a un primer coll, a l'esquerra del qual hi ha un pi solitari, situat just al peu de la carena que aviat petjarem. Des del punt de vista pràctic, val la pena que anem a cercar el segon collet, des d'on sortirem del camí principal i remuntarem un coster en direcció sud (esquerra). A partir d'ara, la vegetació (especialment el càrritx i algun garballó) ens acompanyarà fins que entrem al torrent del Castellàs o de les Voltes. Com a curiositat, val la pena dir que la mateixa carena que pujarem fa de partió entre els termes d'Artà i Capdepera.

Ascendim lentament, fins que trobem una paret seca del que devia ser una antiga corralassa. La seguim i, des d'aquí, voltam per la carena cap a Ponent, fins a assolir el puig de la Caleta. Malgrat que sigui un lloc desolat, aquí dalt trobarem allò que devien ser les restes d'una barraca o talaia, avui en avançat estat de ruïna. Les vistes sobre cala Torta, la torre dels Matzocs i la talaia Moreia són d'encís. Així mateix, a la banda contrària s'alcen la talaia de Son Jaumell i el puig de l'Àguila.

Continuam, ara, per un tram on vorejarem la timba que cau dins el torrent del Castellàs, per on baixarem més tard fins a cala Torta. Al cap de vint minuts assolirem el puig dels Enrocadors (132 m), un topònim que és molt possible que faci referència a les roques i balmes que se situen a la banda de Llevant i Tramuntana.

Seguim per la carena per anar a cercar el darrer puig de la ruta, el puig de la Senyora, el qual té la mateixa altura que l'anteriorment conquerit. Aquí val la pena continuar per la carena mateixa, ja que, si ens en decantam, trobarem importants masses de vegetació. El puig es troba coronat per grups de roques amb algunes traces d'espedregades. Aquí cal anar alerta amb la boca d'un gran avenc vertical, fàcilment localitzable, ja que se situa en una evident depressió del terreny. Des d'aquí podrem veure les cases de la Duaia de Baix, característiques per la seva magnífica torre de defensa.

La propera fita és davallar cap a mestral fins al torrent, que ens queda a sota. La nostra proposta suggereix anar a cercar l'única carena rocallosa que podrem trobar, vora la qual fa més bé davallar, malgrat els trams d'abundosa vegetació. Sortirem en el torrent, vora un tancat de pedra en sec conegut com les Parrisses. Ara, la passa és molt més falaguera, tot i que, en alguns moments, la vegetació n'envaeix el jaç i dificultat una mica més la passa. El torrent dibuixa un seguit de revolts força amples. La raconada més interessant és sens dubte l'espai comprès entre el puig dels Enrocadors i el puig de la Caleta.
El darrer tram del torrent és impracticable a causa de les abundoses masses esbarzers. Per tal d'evitar-los, localitzarem a la dreta un camí de carro, que ens durà fins al camí que davalla fins a cala Torta. La rada és fonda, d'arenes netes i blanques, només ocupada per un petit bar de fusta. Una joia de les nostres costes.

Per tornar, recomanam seguir pel senderó litoral que parteix a la dreta de la cala. Aviat en trobarem l'accés, el qual arrenca per la part posterior de la rada. En primer lloc voltam la primera punta i desembocam en una caleta coneguda com el corral de les Cabres. Es tracta d'una raconada de pedres des d'on obtindrem unes magnífiques vistes del cap del Freu. A partir d'aquí podem continuar vora la riba o bé pujar pel camí més transitat, que du a un turonet (87 m). Tanmateix, ambdós tiranys desemboquen en una nova caleta, on se situa una paret seca que cal travessar. Pocs metres després, el senderó surt al mirador de cala Mesquida, des d'on podrem gaudir novament del paisatge. Pels vials de la urbanització, tornam al punt de partida.