“Si dirigís tot el dia, acabaria boig”

Salvador Brotons (Barcelona, 1959) du la música a la sang, ja que ha format part de la seva vida i de la seva família des de sempre. No fa encara una setmana que l'actual director titular de l'Orquestra Simfònica de les Balears triomfà a la Seu amb l'esplèndid Rèquiem de Mozart. Com és habitual en ell, el dirigí amb passió i sentiment, dues característiques que solen tenir una resposta molt positiva per part del públic i de la crítica. Qui millor, doncs, per parlar de música que ell?

Com va la temporada 2010-2011 amb la Simfònica?
És un bon moment. Els músics estan a un nivell molt alt i tinc l'orquestra als meus dits. És molt flexible i s'adapta molt bé a les circumstàncies, treballa fort. Em sorprèn la manera amb què toquen els músics, amb força i ductilitat. Es fan coses molt interessants i no només en els concerts de temporada, sinó també en els familiars i escolars. L'orquestra és una eina per fer cultura. Només lluitam amb la part econòmica.

Ha repercutit la crisi en l'afluència de públic i el pressupost?
El públic ha minvat més per la irregularitat en la temporada d'enguany. L'hem feta a l'Auditòrium, i paral·lelament s'han organitzat quatre concerts al teatre Principal. Les actuacions s'han fet de vegades en dimecres i altres en dijous. El curs que ve ho farem tot en el mateix lloc. Ara bé, és innegable que la crisi ens ha afectat molt. El pressupost ha minvat un 15% i hem d'anar molt en compte, perquè, si programem obres que requereixen molts músics extra o que costen més quant a material o drets d'autor, els concerts s'encareixen molt. Hem de ser conservadors i acurats.

Quina de les vostres facetes professionals us estimau més?
Tot m'agrada. Si dirigís tot el dia, acabaria boig. Puc dirigir un assaig el matí i després tenir l'horabaixa per fer les meves coses, com compondre. Així és perfecte. Quan assajam tot el dia, després estic tan cansat que no puc fer res més. La composició i la direcció es complementen. Un director és més bo quan sap compondre i un compositor és més bo si, quan compon, sap com ho posarà després en pràctica. Hi ha coses que queden molt bé des del punt de vista teòric, que després no funcionen a la pràctica. La meva faceta com a compositor reflecteix el meu món interior i, amb la direcció, estic dins un món exterior. Em relaciono amb els músics i amb l'audiència. Aquests aspectes són vitals per a una vida equilibrada.

Com veis la situació actual de la música a les Illes Balears?
Som optimista. S'hi ha fet molt, sobretot els darrers cinc anys. El nivell musical a Mallorca ha pujat tant a l'Orquestra com al Conservatori. Però no ens podem aturar. Tanmateix, si es comença a retallar, doncs arriben els problemes.

Com es pot fer per acostar la música a la gent?
No es poden continuar presentant les coses com si fos el segle passat. Hi ha elements que no es poden tocar, però d'altres sí. Els concerts de temporada són molt seriosos. Estic d'esquena al públic i hauríem de canviar aquest format per molt que hi hagi gent reticent a fer-ho. S'ha d'evolucionar. Tenim molt a aprendre dels artistes més populars, perquè amb una música més directa arriben més al públic que no pas nosaltres, que portem una música més ben elaborada, amb més timbres i possibilitats. La música simfònica està considerada com una música elitista, per a gent molt preparada, i precissament el que voldria és canviar aquesta imatge. Hauríem de trencar la barrera entre l'auditori i l'escenari. Una connexió entre el director, els músics i l'audiència hi és cabdal. Els concerts s'han d'enllestir d'una manera molt més directa.

Què hi ha de l'educació?
La música forma part de la societat i el criteri musical hauria d'existir. Tothom pot desafinar cantant el Happy birthday i no passa res, però, si no se sap qualque cosa de matemàtiques, és imperdonable. Hi ha d'haver una educació de base en tots els aspectes, també en el musical. Les coses s'han de canviar. Per sort, tenim molt d'èxit amb els concerts familiars, que tenen un impacte social molt important.

Què ha de tenir un bon intèrpret? I un bon director?
Un bon director ha de ser un músic complet i preparat, a més d'un gran comunicador. Ha d'inspirar i aconseguir que l'orquestra comuniqui bé la seva versió d'una obra. S'han de tenir bones condicions musicals i psicològiques. És una tasca complexa. D'altra banda, un bon intèrpret ha de tenir una formació sòlida i una bona mentalització perquè els nervis no els traeixin. Els músics han de tenir el cap molt clar i estar molts segurs d'ells mateixos.