La crisi econòmica, la crisi perpètua del teatre, l'era d'internet... pareix que hi ha molts impediments per a l'escena, però la salut de moltes companyies de les Illes, sobretot creativament, desmenteix qualsevol teoria de l'apocalipsi. I com a exemple basta veure el cas d'Iguana Teatre. La companyia mallorquina celebrà ahir la commemoració dels seus 25 anys d'existència, un període en què s'han duit a terme "1.600 funcions i 34 espectacles", s'han visitat "200 poblacions, 150 de fora de l'Illa", i han passat per les seves files "250 treballadors". Així ho explicà Carles Molinet, un dels fundadors.
La festa fou el marc en el qual es presentà el llibre 20+5 Iguana Teatre. Posteriorment, la batlessa de Palma, Aina Calvo, entregà un obsequi a la veterana companyia. Evidentment, les celebracions es realitzaren a la casa d'Iguana, el Teatre del Mar. "És difícil arribar a complir 25 anys, i més encara en els temps actuals, però els nostres inicis tampoc no es varen produir en un moment fàcil", explicà Carles Molinet.
Dues companyies han complert el quart de segle enguany: Iguana i Estudi Zero, un fet que Molinet no considera casual, ni prop fer-hi: "Les dues companyies som filles dels 80. En aquells temps vàrem ser els primers joves que vàrem fer alguna cosa creativa. Fou una dècada prodigiosa, de naixement de moltes coses".
El panorama actual ha canviat molt, perquè hi ha "moltes companyies potents". "Iguana Teatre vàrem ser els primers que sortírem de l'Illa a oferir les nostres obres. Això ara és molt més habitual amb molts grups", comentà Molinet. Iguana Teatre "continuarà" amb la seva feina, "produint, venent i distribuint espectacles, tot i que els temps són més difícils". "El pròxim que farem és la gira de La rara anatomia dels centaures, perquè hem de complir amb els coproductors. Anirem amb l'obra a Terrassa, a Reus i a Girona".
8 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A mi el que més m'emprenya és que sents parlar els polítics d'Iguana en privat i només en diuen pestes. En canvi, després, en públic, són incapaços de frenar la voracitat d'aquests vividors dels doblers públics.
Si hi arrib i me deixen celebrar la meva dècada com a “companyia potentâ€, vull que també me ajudin tal i com se fa amb Iguana, i me subvencionin sense posar jo doblers... la producció, la festa, el llibre, el dvd, els convidats, el cava, els aperitius, els bons sous als meus amics, les bones crítiques, la gira local, exterior e internacional (perquè no?), les fires, els premis, la selecció al MAX( que per enguany hi toca), els aplaudiments (ah, que això no se pot). Idò haurem de trobar qualque fórmula...
Enhorabona i per molts d'anys Iguana!!!! Només volia desitjar-vos molts d'èxits, i sobretot no mos abandoneu que som molt que hem disfrutat molt amb les vostres obres. Endavant!! Mònica L.
Ai, no sé ni perquè us he llegit... quin perdre es temps i sa salut darrera envejoses/osos. Si s'enveja fos de color bñau, això seria pitufilàndia!
Un trabajo excelente durante mucho tiempo. Molts anys.
El comentarista anònim de les avaluacions ataca novament des de el seu cau de mal alletat sense feines. Visca la demagògia dels covards !!!! 25 anys de subvencions ? De tot el que es subvenciona en aquestes illes, el teatre i concretament aquesta companyia és del que menys ha costat. És probable que tu sí que hagis xuclat de la mamella de veres, se't veu la ploma honest comentarista !!!!!!
25 anys de subvencions sense una avaluació rigurosa, i externa, de resultats tant de qualitat de la representació com en termes de rentabilitat social. Algú, per aquí ja ho ha dit, hauriem de saber d'aquest grup tant subvencionat el següent: De cada producció el resultat de dividir el nombre de ajudes rebudes, us espantariu, pel nombre d'espectadors que paguen per veure la representació. I per treure el compte, hauriem de descontar totes les invitacions del dia de l'estrena, polítics i enxufats diversos que no paguen. Es demostraria la baixissima assitència i la tracalada de doblers públics que es tuden en benefici particular d'un grup.
Quanta publicitat gratuïta per celebrar un aniversari més que discutible. Com sempre, en Molinet no perd l'ocasió de xupar càmera. Ahir arrogant-se la representació del món del teatre davant els prínceps d'Espanya en un acte de servilisme escandalós, avui bufant tortades. Per què no es retira d'una vegada?