“Els banquers són els majors representants de l'avarícia”

La psicoanàlisi el recuperà per a una professió que en la seva joventut l'havia encasellat en els papers de galant, "d'objecte". Després d'una depressió ressorgí com l'au Fènix fins a convertir-se en el respectat actor que és avui, a més d'un gran "filòsof, ja que no puc ser poeta pel meu barroquisme". Juan Luis Galiardo (San Roque, Cadis 1940), sempre "actor en construcció" que no vol "fer monòlegs sinó arribar fins al final, com vaig fer a la meva vida", gira per l'Estat espanyol amb un clàssic: Molière, El avaro, una "gran producció de més d'un milió d'euros", sobre un dels grans defectes de l'ésser humà, l'avarícia. El muntatge confirma la seva "enorme actualitat" i assegura que el públic "es divertirà molt" i que, a més, "en sortirà impactat". Serà avui, demà i passat al teatre Principal de Palma.

Galiardo recorre a l'humor per riure's de si mateix i per encarar-se a la vida quan comenta que els "psiquiatres em varen salvar", o per parlar sobre la seva actual esposa, "catalana", l'actriu María Elías: "Per primera vegada no he confós una mare amb una muller". Ell, que fou un picaflor, ja ha vençut "el complex edípic que em portava a cercar la mare (la seva morí quan ell era molt jove) en totes les dones".

L'humor, fins i tot quan parla seriosament, és una constant en la seva conversa tant si critica "el subvencionisme que capta vots" com la banca, els "majors representants de l'avarícia que pretenen, amb dolor, que els ciutadans paguin la seva mala gestió". L'humor també hi és quan sona el telèfon i realitat i ficció es confonen: "Deu ser Zapatero, perquè li doni assistència psicològica, d'ençà que els psiquiatres m'han reconduït, jo ajud l'atropellada classe política", que qualifica "d'adolescents" convençuts "més per l'aldarull que per la sensatesa". I entre bromes i veritats, no hem d'oblidar el motiu de la seva vista, aquest text de Molière, que també parla de "la destrucció de la família" i que serveix per a un dels seus propòsits confessos sobre l'escenari: "Fer pedagogia social".

En català

A casa de Galiardo es parla català, "una llengua que aprecii, consider i entenc que és creativa i no s'ha d'emprar com una arma per ferir, sinó de comunicació". Així pensa l'actor, casat amb una catalana, que ha assaborit la mel i la fel, i es declara convençut que "la legislació" sobre el cinema "és tòxica i compra voluntats: Jo et don i tu calles". Dissabte, el seu avar coincidirà amb el Madrid-Barça, però no el preocupa gaire, encara que sí creu que els homes de Pep "juguen com un ballet".