TW
2

La cantautora Maria del Mar Bonet i l'escriptor Josep Maria Espinàs reflectien en els seus rostres la felicitat d'un reconeixement, senzill, però homenatge al cap i a la fi, realitzat avui a un moviment musical, la Nova Cancó, i als seus impulsors, Els Setze Jutges, sense els quals Bonet ha reconegut que "encara estaria a casa" amb la seva guitarra. El batle de Barcelona, Jordi Hereu, ha inaugurat avui al barri de Sarrià els Jardins dels Setze Jutges i ha descobert una placa en homenatge a la Nova Cançó a l'edifici, a Sant Gervasi, que va acollir fa 50 anys el primer recital públic sota la denominació de Nova Cançó. Als actes han assistit set d'Els Setze Jutges, entre ells un dels seus fundadors, Josep Maria Espinàs, i una de les "jutgeses" que es va incorporar més tard, la cantautora mallorquina Maria del Mar Bonet, que ha qualificat d'"impagable" la tasca dels primers membres del moviment musical català sorgit en la dècada dels 60.

Bonet ha reconegut que, "sense ells, sense la seva empenta, sense les seves ganes, jo no hauria sortit de casa i encara estaria allà amb la meva guitarra". "Algun dia se li donarà la importància que va tenir, la gran tasca que van fer per la cultura i la llengua d'aquest país", ha declarat la cantautora mallorquina, establerta al barri de Sarrià de Barcelona. Espinàs ha repassat algunes de les anècdotes de la fundació del moviment i dels seus primers passos, "que no tenien la intenció de fer una carrera professional" i ha revelat que, encara que inicialment només eren 3 "jutges", van decidir posar-se de nom "Els setze jutges" perquè "volíem arribar a aquesta xifra". Un altre dels motius del nom va ser que "evidentment, ningú no podia dubtar amb aquest nom que érem catalans".

"El nostre èxit no va ser particular, sinó que hàgim aconseguit que tanta gent hagi cantat en català i que, rere nosaltres, ningú no dubtava de cantar en català", ha subratllat Espinàs. L'escriptor i articulista ha fet riure als presents a l'acte quan ha recordat una anècdota d'un recital que va oferir en el Palau de la Música al costat de Raimon. "La censura de l'època va deixar el nostre repertori en tres cançons de Raimon i tres de meves. Sortirem a l'escenari i Raimon va cantar les seves tres cançons, després jo les meves. Ens retirarem i vam tornar a sortir a l'escenari. Llavors, Raimon va tornar a cantar les mateixes tres cançons i jo les tres meves. A la tercera vegada que repetirem les tres mateixes cançons el públic va entendre que ens havien censurat les altres", ha rememorat Espinàs.