Cal odiar els centres d'interpretació?

En les circumstàncies actuals i, especialment, a Mallorca jo diria que sí: cal odiar els centres d'interpretació. Ho dic perquè per enèsima vegada es proposa fer-ne un de nou. El darrer de tots l'ha proposat el Consell de Mallorca (llegit al Diari de Balears el 18 de febrer) sobre la serra de Tramuntana a les cases de Raixa. La idea, per començar, ja no és gens original. Record que Carlos Delgado, el batle de Calvià, en volia fer un del mateix tema a les cases de Galatzó amb la col·laboració, en aquell temps, de Jaume Font, conseller de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Crec que el mateix conseller, no n'estic segur del tot perquè escric de memòria, proposava que n'hi hagués tres, de centres d'interpretació de la serra de Tramuntana, a part del de Galatzó, un a Escorca (potser a Ca s'Amitger de Lluc) i un altre per a decidir per la zona de Pollença. Doncs bé, jo diria a la senyora Armengol, a l'exconseller i a tots els consellers de Medi Ambient que hi ha ara i els que puguin venir per endavant que el millor centre d'interpretació és la mateixa serra de Tramuntana.

Per conèixer i saber interpretar la SERRA (amb majúscules) cal trepitjar-la, cal mirar-la, cal sentir-la, cal respectar-la... i deixa't de plafons didàctics i aparells audiovisuals per entendre-la assegut i escarxofat a una cadira d'un centre d'interpretació. Vaig visitar fa dos anys el centre d'interpretació de Cabrera a la Colònia de Sant Jordi i em va parèixer un edifici espantós i el contingut, com un decorat ridícul, mentre l'original, l'arxipèlag de Cabrera, s'estén davant la costa i et convida que l'interpretis en viu i en directe. Llavors he sabut que el cost del manteniment d'aquest centre d'interpretació, tan inútil, és un vertader escàndol. En poques paraules, un peça més del llegat faraònic del senyor Jaume Matas.

He après a odiar els centres d'interpretació perquè tots els doblers que es tuden a aixecar-los no s'inverteixen en els espais originals, en els llocs vertaders, en els monuments autèntics, en l'adquisició de patrimoni. Ja fa uns anys va guanyar un premi el projecte de l'antic monestir de Santa Maria de Bellpuig a Artà, en el qual s'incloïa l'inevitable centre d'interpretació. Això significava alçar un edifici nou sobre l'única clapa d'alzines que queda vora el monestir i, per suposat, gastar uns doblers innecessàriament perquè a Bellpuig hi ha molts de metres quadrats sense teulada que poden aixoplugar tots els serveis que s'han de menester, i tan sols restaurant les dependències existents. També vull advertir que aquest antic monestir de l'època de la Repoblació (segle XIII) té un encant particular per l'entorn rural i natural, i que convertir aquest lloc en un possible centre de masses és assassinar el monument.

Vull dir al Consell de Mallorca que cerqui solucions més interessants per a Raixa (per cert, el remei el tenen dins ca seva i davant els seus nassos cada dia) i que el milió d'euros del centre d'interpretació el sumi a les despeses que pensen fer per a preservar la serra de Tramuntana. Hi ha molta de feina per fer, molt més encara si la Serra arriba a ser declarada Patrimoni de la Humanitat. La llista de camins, canaletes, fonts, marges, cases de neu, aljubs, basses, barraques, etc., etc. que hi ha per restaurar és interminable. Per dir qualque cosa, proposaria començar per recuperar dues de les joies de l'enginyeria hidràulica mallorquina: les canaletes de Massanella i de Solleric, el recorregut de les quals suposa una lliçó magistral per aprendre a interpretar la nostra estimada serra de Tramuntana. També, sense anar sense més enfora, puc informar el Consell de Mallorca que la canaleta que subministra l'aigua a Raixa i que prové de la font dels Polls de Pastoritx es troba totalment enrunada i a punt de desaparèixer perquè una mànega negra la té jubilada fa molts anys. Aquesta construcció transcorre per un barranc de gran bellesa i va ser realitzada entre 1807 i 1808 sota la direcció del mestre d'obres Tomàs Abrines i Beltran per encàrrec del cardenal Despuig.