La llum d'Àfrica cala a les imatges de Lisette Pons

Lisette Pons no necessita presentació, ja que és prou coneguda pels seus treballs fotogràfics, però no només per la manera en què copsa les imatges a través del seu objectiu, sinó que també són molt interessants les diferents maneres en què ella les revela. Processos que no els fa per enriquir més les imatges, sinó per posar-los en diferents valors estètics.

Viatgera incansable, Lisette coneix molts països, però sent un important interès per l'Àfrica Negra, països com Nigèria i especialment Kenya, on ha viatjat amb freqüència i on ha realitzat magnífiques fotografies. És en aquest país que la fotògrafa observa durant hores els paisatges, els colors o els animals que són propis d'aquella geografia. Assegura que pot sentir a través de la pell i de la seva mirada pausada de persona mesurada molts aspectes que a simple vista podrien passar desapercebuts.

Vaig conèixer Lisette en una exposició de les seves fotos través d'una amiga comuna que passa moltes temporades a Mallorca. El tema més important eren els animals de la sabana, concretament els elefants revelats damunt un paper especial, fet a mà, amb els que havia aconseguit obres molt interessants.

Des que viu a Palma, Lisette ha fet diversos tallers de fotografies, sovint monotemàtics, dels quals es presentarà els resultats el proper mes de maig, sobre personatges de Mallorca. Demà Lisette inicia un altre viatge a Kenya, on impartirà un workshop de fotografia a nens de tres a sis anys a l'Olsiteti Primary School. El grup de Lisette tindran l'allotjament a l'Enkewa Mara Camp, al Massai Mara, on hi ha un campament de luxe dirigit pel mallorquí de trenta anys José Serrano Olivares, que en fa cinc que viu a Kenya i que ha decidit establir-se de manera definitiva en aquest país. Col·labora amb la comunitat Massai, a la qual considera com la seva família. És evident que Lisette Pons està molt agraïda a Enkewa Mara Camp per la possibilitat d'accés a l'Escola.

La majoria de nosaltres té un coneixement de Kenya a partir d'alguns films i de manera molt especial de Memorias de Àfrica, les postes de sol, els grups d'animals pastant o corrent junts en llibertat, els paisatges molt verds en contrast amb la terra d'un vermell intens que juntament amb la fusta és molt present a les construccions per ser habitades. No és d'estranyar que Pons se senti tan bé en un país en el qual s'han forjat molts somnis, però que no tothom ha sabut aconseguir-los.