El puig de na Fàtima per l'aresta de ponent

Avui us proposam una excursió no gaire llarga però intensa, a un dels cims més singulars de la primera línia de la serra de Tramuntana. Es tracta del puig de na Fàtima, de 651 m d'altitud, la ubicació del qual permet unes magnífiques vistes de la badia de Palma, com també d'altres cims emblemàtics com ara la Coa de la Rata, el puig de Galatzó, la Fita del Ram, el puig Caragolí i, fins i tot, el puig Major.

El punt de partida és l'estret de Valldemossa, vora el pont, un indret ideal per deixar-hi el vehicle. A l'altra banda circula el torrent de Valldemossa, el qual hem de travessar. Just davant el pont, arrenca un tiranyó que aviat davalla fins al jaç, travessa un xaragall que hi fa d'afluent i puja, cap a l'esquerra, fins a un magnífic safareig. És d'estructura poligonal i rep l'aigua per la part posterior a través d'una síquia avui pràcticament envaïda per una gran massa de tur. Coster amunt resta la font, la qual brolla dins un marge. Des d'aquí, mitjançant una síquia, s'omple el dipòsit, el qual així mateix donava aigua al molí fariner situat torrent avall.

Des del mateix safareig haurem vist unes marques vermelles que no hem de perdre en cap moment, atès que seran les mateixes que ens pujaran fins al cim. Damunt la font, el tiranyó continua en direcció a llevant, deixant a la dreta un seguit de penyals i timbes on se situa un mirador, que aviat visitarem. Travessam antics espais marjats ocupats avui per un bosc jove. Al cap de cinc minuts, trobarem un camí de ferradura que ens sortirà cap a la dreta. Correspon al camí que va fins al mirador. Val la pena que admirem aquesta via. El primer tram flanqueja les roques per després pujar, aferrat a aquestes, mitjançant un graonat. El mirador és del tot sorprenent. Té forma de ferradura, limitat per un paretó paredat de verd, amb un pedrís que en recorre tot l'interior. Al centre s'alça una taula de pedra. A l'esquerra, dins una fornícula practicada a la roca, resta una rajola amb un Cor de Jesús. Des d'aquí, les vistes de l'Estret són fantàstiques, com també de la possessió de Son Morro.

Refem les nostres passes fins al camí que portàvem. Ara avança per un territori una mica més caòtic, encara que fàcil de seguir. Més amunt, tornarem a trobar un altre espai marjat, a través del qual inicialment pujarem. Més endavant, travessarem una plana fins a un rotle de sitja, on cal continuar cap a la dreta, vora una olivera. Ara el territori torna espès i entrebancat, encara que molt ben fitat. Un poc més amunt trobarem una gran monjoia damunt un marge, al qual hem de pujar per un esbaldrec. El camí s'enfila cap a un coll amb una paret mitgera, que també constitueix un mirador magnífic. Un cop a l'altra banda, parteix un camí de ferradura força malmès, però fàcil de seguir. Resulta del tot admirable la feina dels nostres avantpassats, especialment en llocs tan hostils. El camí puja entre escletxes i passos i s'enfila cap a la carena que ens durà fins al puig. Al cap de poc, trobarem que les fites parteixen cap a l'esquerra, per damunt uns ressalts de roca, deixant a la dreta el camí. Es tracta, en realitat, d'una drecera que, si volem, podem usar.

Metres més amunt, el tirany serpenteja per l'aresta mateixa fins a superar un gran graó de roca. Llavors, tomba lleugerament cap a l'esquerra i arriba a una cruïlla. Seguim les fites uns metres i tot d'una, a la dreta, localitzarem unes altres marques que s'enfilen coster amunt. Les seguim fent ziga-zagues a través d'un territori bastant més castigat, dins el qual domina el pinar. Deixam a l'esquerra un veritable esperó de roca i ens enfilam a través de breus comellars. Just després, el territori se suavitza fins a arribar a una zona més planera: som gairebé al cim. Aquí localitzarem alguns pins caiguts que entrebancaran la passa. A l'esquerra ja tindrem les primeres vistes de la vall de les Esteles, on hi ha un gran xalet que tallà fa anys l'accés habitual al puig. Després d'un darrer ressalt de roca assolirem el cim, damunt el qual hi ha un vèrtex molt antic. Als peus d'aquest resta un betlem custodiat per una gàbia.

Les vistes des d'aquí dalt són d'encís. Cap al nord, podem veure les magnífiques cases de Pastoritx, una de les possessions més emblemàtiques de Valldemossa; just a rere, la serra de Son Moragues, el puig de la Font i la Coa de la Rata. Al nord-est, a sota, podrem gaudir de les cases semi-ruïnoses de Raixeta, mentre que més cap a llevant s'assenten les de Raixa, amb els seus jardins. Tornam a l'Estret pel mateix camí.