Àlex de la Iglesia ha mostrat així el seu desacord amb la llei del cinema.

Àlex de la Iglesia ha mostrat així el seu desacord amb la llei del cinema. | Efe - Efe.

E.P.Madrid26/01/11 0:00
TW
0

El president de l'Acadèmia de Cinema, Àlex de la Iglesia, ha anunciat en un article al diari El País recollit per Europa Press, que dimitirà de l'esmentat càrrec després de la gala de lliurament de premis dels Goya d'aquest any, que tindran lloc el 13 de febrer. "Després de la gala, dimitesc com a president", recalca. Es confirma així el que ahir mateix va suggerir el cineasta a Twitter després que PSOE, PP i CiU assolissin un acord entorn de la Llei Sinde. "He de reconèixer que aquests dos anys al capdavant de l'Acadèmia han estat dels millors de la meva vida. He après molt, he conegut gent formidable, però des d'un angle diferent al del director. Vaig començar reconeixent que em baixava pel·lícules, sobre tot porno, i va caure fatal als distribuïdors, als exhibidors i tota la professió en general. Fins i tot em va cridar la meva mare. Aquestes declaracions adolescents em van portar a reunir-me amb ells i entendre el seu punt de vista", explica en aquest article.

Continua apuntant que el mateix li ha passat amb el problema de "la posició dels creadors a la xarxa". Segons diu, va començar fent-ho "fatal, sense conèixer el tema a fons" i deixant-se portar pels seus "prejudicis, que són molts i variats". Això el va portar a decidir reunir-se amb els qui volguessin fer-ho per explicar-li els seus punts de vista. "De sobte vaig descobrir que hi havia molts punts en comú. Ningú no estava a favor del tot gratis, estaven d'acord en reconèixer els drets (i obligacions) de l'autor davant la seva obra, i a tots els semblava correcte buscar una manera àgil i eficaç de fer-ho. Jo, per la meva part, vaig reconèixer que el model de mercat necessitava ser ampliat i corregit, que l'oferta legal no era suficient, i que compartir arxius amb llibertat era una mica inamovible i desitjat per tots, ha destacat.

De la Iglesia enumera una sèrie de persones que va conèixer en aquests encontres i, sobretot, a través de la xarxa social Twitter, de la qual és fidel usuari. Així va conèixer David Bravo, a Julio Alonso, A Josep Rover, a Francisco George del Partido Pirata, a David Maeztu, vaig parlar amb Enrique Dans, "i molts més". "Tenint actituds absolutament divergents, el diàleg era fluid i sobretot, constant. Som un tipus amb el geni fàcil i donat a la resposta ràpida i poc meditada. Aquesta gent em va donar una lliçó. És còmode parlar amb els que et segueixen el corrent: et reafirmes en les teves idees, t'asseguis part d'un grup, protegit, davant la resta de boigs que s'equivoquen. Per primera vegada, vaig aprendre que dialogar amb persones que et porten la contrària és molt més interessant", argumenta.

Segons assenyala, pot resultar "incòmode al principi, sobretot si ets superb", com ell es reconeix a si mateix, però afegeix que quan "aprens a encaixar, la cosa flueix, i les idees entren". Agrega també que "en aquest país canviar d'opinió és el major dels pecats", ja que els espanyols tenim "instal·lat el xip de la intransigència des de fa temps". "L'única manera d'arrencar-nos-el és mirar a la cara a la gent i dir el que penses amb el convenciment que pot no ser cert, que pots estar dient o fent una ximpleria. No deix de discutir, però francament, preferesc fer-ho com a director, que com a president. El coherent és deixar-lo. Acabaré el que he començat, això sí, no vull decebre els companys de professió, i promet no entelar la cerimònia amb aquest assumpte", destaca.

Finalment, insisteix que vol que els Goya siguin "la festa que tots esperam" i avança que "el debat continuarà, però en un lloc adequat". "Després de la gala, dimitesc com a president. Continuarà sent membre de l'Acadèmia, discutint i ficant la pota com sempre, però com a director de cinema, que és la meva", sentència.