Camí pel Broll del Buscarell

El camí del Broll se situa a prop de la capella rural de Forada, al quilòmetre 5 de la carretera que va de Sant Rafel a Santa Agnès de Corona. Aquí, a més de l'esglesiola moderna, hi ha un bar molt popular on els veïnats de la zona se solen reunir. Per la mateixa carretera, a poc més d'un quilòmetre i mig, es localitza l'inici del camí del Broll, ben senyalitzat, que ens durà al cor del torrent del Buscastell. Aquí mateix -si no ho hem fet abans- ens penjam la motxila i començam a fer passes.

El camí és ample, de prop de quatre metres, atès que comunica amb nombroses finques, moltes de les quals avui es mantenen ben vives. Després d'un primer revolt, localitzarem un dels primers elements arquitectònics tradicionals d'interès: el pou dels Escarabats. Aquí es fa una ballada popular el 24 de juny (el naixement de sant Joan Baptista). Avançam i a l'altre costat del camí localitzam els primers horts que s'irriguen amb l'abundosa aigua que neix dins la canal. Pocs metres més endavant, vénen un seguit de cases tradicionals envoltades de feixes amples i de terra bona. Després d'un marcat revolt, el camí s'enfila cap a gregal, de cada cop més engorjat entre el puig d'en Frit i el puig d'en Socarrat. Deixam de banda un pinaret i can Raconada, amb una gran era de batre al davant. Progressivament, l'horta i les feixes amb cítrics guanyen terreny. Aviat serem davant can Max, una finca amb un molí d'aigua.

La vall momentàniament s'obre a mestral, atès que hi baixa la canal d'en Costa, un torrentó secundari que s'afegeix al jaç del Buscastell. El camí travessa el torrent per un gual i remunta el suau coster de la falda del puig d'en Francolí. A la dreta, resten unes magnífiques feixes de torrent ben conrades amb una casa que acollí un altre molí hidràulic. Metres més endavant, passarem vora el pont d'en Maimó. Diu la tradició que dins aquest gorja humida i obaga antany hi vivien set bruixes que sortien a camí. Pràcticament som a la part més interessant del recorregut. La vall s'eixampla i dóna pas a una zona de feixes molt ordenades, paredades en verd i amb un complex sistema de síquies que les irriguen. El camí pren un coster vora una barraca de planta rectangular. A la part de dalt, ens decantarem del camí principal per continuar cap a la dreta, tot seguint les indicacions d'una ruta cicloturística.

El camí és graonat, amb punts empedrats, encaixat de parets que limiten amb les diferents hortes. A l'esquerra, sota una balma, se situa un dels safareigs més singulars de la zona, de planta trapezoïdal. A l'altra banda, just a peu d'una paret, s'obre el Broll, una surgència d'accés vertical limitada per un graellat. Felip Cirer i Costa relata un curiós relat local sobre l'origen d'aquesta surgència: "Una llegenda diu que l'aigua la va trobar un ase que estava fermat baix d'un garrover i començà a remolcar-se per terra, de cada vegada amb més intensitat, fins que arribà a fer un petit clot pel qual va començar a sortir humitat; després, els homes ho aprofundiren i així tenim avui el Broll". A la vora, se situa el cup rodó d'un antic molí hidràulic -el molí d'en Tià-, avui en desús i amb l'obrador desballestat. És un bon lloc per respirar mentre ens acompanya la remor de l'aigua dins les síquies.

En aquest punt central de l'excursió, val la pena apuntar les dues teories més versemblants sobre l'origen del bell topònim Buscastell. La primera l'interpreta com un trasllat del topònim procedent de Catalunya, on hi ha dos llogarets amb aquest designació (un al Ripollès i l'altre prop d'Hostalric), perquè en 1279 apareix documentat un tal Guillem de Buscastell com a poblador de Portmany. La segona -defensada per Enric Ribes- veu una derivació d'origen romà d'Alveus Castell ("torrent del castell"), nom que arribà als nous pobladors cristians a través de les comunitats andalusines eivissenques.

A l'altra banda del torrent un camí pren amunt, per on continuam momentàniament. Aviat parteix un camí a la dreta, dins un revolt, i sense miraments ens hi amollam. Aquesta breu tirada baixa vora un hortet, sota una bassa, fregant el canyissam. Seguim la síquia que s'adossa a la roca viva i avança serpentejant. Travessam el torrent i continuam novament per damunt la síquia principal fins a la barraca que abans hem visitat. Un cop sobre el camí principal, refeim la ruta fins a can Max i d'aquí altre cop fins al principi de l'excursió.