Ja fa un grapat d'anys que aquesta peculiar estructura cridà l'atenció de l'arquitecte Lluís Moranta Jaume, qui a final dels 90 publicà en un llibre la seva hipòtesi sobre l'existència d'un teatre romà a Palma. Recentment, la troballa d'unes restes romanes en unes obres que es duen a terme al número 6 del carrer de Peraires, que ja avançà aquest diari fa unes dies, provoca que la teoria de Moranta sigui cada dia més un fet factible. "No hi ha res definitiu. Tot plegat continua sent una hipotèsi, tal com era fa un any. Però tot suma. Jo estic convençut que allà hi havia un teatre i, si ara vinguéssin i em diguèssin que hi han trobat una moneda o una altra resta romana, no m'estrenyaria gens", admet l'arquietecte, una vegada coneguda la nova troballa de l'arqueòloga Francisca Torres. Concretament, en aquest edifici s'hi ha trobat un tram de mur de 70 centímetres, una longitud equivalent a dos peus romans, cosa que en confirma la data.
La hipòtesi de Moranta començà de manera casual després d'un viatge a Roma als anys 90. "Amb la família vam anar a sopar en un restaurant, Hosteria Constanza, que estava construït a l'interior d'un antic teatre romà. La seva estructura em cridà l'atenció, però no li vaig fer més cas. Al cap d'un temps, un client m'encomanà una feina al centre històric de Palma i va ser així com, sobre plànol, vaig descobrir aquesta estructura que era molt similar a la que havia vist a Roma". A partir d'aquí, Moranta, que reconeix que "era un arquitecte d'estar per casa i que sabia poca cosa sobre història o arqueologia", començà a indagar sobre el tema. "Vaig pensar que Palma no era comparable amb Roma, que tenia 2 milions d'habitans, però si amb Pol·lèntia. Així, vaig agafar els plànols del teatre romà de Pol·lèntia i els vaig sobreposar damunt aquella illa de cases". I heus aquí la coincidència. "No tenia cap lògica que vuit propietaris fessin les seves cases en forma de ventall, que acabassin tenint unes habitacions petites i ridícules", diu l'arquitecte, que hi veu, com a única explicació, "que s'aprofitassin, en el seu temps, els fonaments del teatre romà i que així, generació darrere generació, s'hagi mantigut l'estructura del teatre".
"Els actuals edificis són de devers el 1900, però en 2.000 anys cada generació ha construït les seves llars damunt aquelles bases. El Born, atès que era una zona de fang, no és fàcil d'estructurar; per tant, era millor aprofitar els fonaments que en el seu moment féu un romà que no tornar a fer una síquia i canviar totes les distribucions de la ciutat".
La teoria de Moranta agafà encara molt més pes quan, també a final dels 90, la ciutat catalana de Badalona es trobà amb unes estructures similars. "Allà l'Ajuntament tenia intenció d'esbucar tota una illa de cases en estat ruïnos i que mostrava també una forma silimar a les d'aquí. I efectivament, un pic tomades, sorgiren totes les parets que jo havia previst sobre el plànol", explica l'arquitecte, qui reconeix haver-se convertit en "una espècie de cercador de teatres" i que ja està fent feina també en projectes a Itàlia.
La troballa localitzada en les obres del carrer de Peraires formaria part de l'entrada del teatre, no de les grades, del que s'anomena auditus, on hi havia les portes d'entrada, o dels vestuaris dels artistes. "Per arribar a descobrir restes de les grades s'haurien de poder fer excavacions en els soterranis de les cases més properes al carrer de Jovellanos i això de moment no és possible", apuntà l'arquitecte.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.