75 anys de la biblioteca de Cort

La nova biblioteca, que naixia amb vocació de servei públic, i que s'ubicava en el cor de la ciutat i de la institució municipal, es bastia a partir fonamentalment de dos fons fundacionals, les col·leccions d'Antoni Villalonga i Pérez i de Jaume Garau i Montaner.

Les cròniques de l'època deixen constància de l'acte, presidit pel batle Lluís Ferrer, i on també foren presents, a més de les autoritats civils, eclesiàstiques i militars, importants representants del món cultural d'aleshores: Josep Sureda i Blanes, president de l'Associació per la Cultura de Mallorca; José María Eyaralar, professor de l'Escola Normal; Joan Pons i Marquès, cap de l'Arxiu Històric; el poeta Guillem Colom; l'escultor Miquel Arcas; l'etnòleg Andreu Ferrer; i molts d'altres.

De fet, però, la història de la biblioteca ja havia començat uns anys abans quan, el 1931, Martina Pascual en va ser nomenada directora. Aquesta jove bibliotecària havia estat formada, en la dècada anterior, a l'Escola Superior de Bibliotecàries, un dels projectes més importants dels impulsats per Enric Prat de la Riba com a president de la Mancomunitat de Catalunya, dins el seu programa d'estalonament cultural i modernització del país.

Martina Pascual va ser una autèntica pionera de la biblioteconomia balear, ja que des del primer moment va aplicar criteris tècnics i professionals a la gestió de la biblioteca i a l'apropament de la lectura a tots els ciutadans. El seu impuls, a més, va ser decisiu per imprimir al nou equipament una clara vocació de biblioteca popular, amb la creació d'una secció infantil i la posada en marxa de la primera biblioteca de barriada de la història de Palma, ubicada al Grup Escolar de la Soledad. També és seva la iniciativa del primer bibliobús, que entrà en servei el 15 de maig de 1961, per al préstec de llibres i tebeos a les barriades.

Al llarg dels anys, la biblioteca de Cort ha desenvolupat una gran tasca de custòdia, tractament i difusió del patrimoni bibliogràfic de Palma i de les Illes Balears. A més de les col·leccions inicials, la biblioteca disposa d'importants corpus, entre els quals destaca el Fons de Gabriel Llabrés, incorporat el 1986; o l'hemeroteca històrica, una de les més importants de Mallorca.

Ara, després de dècades de donar servei a diverses generacions d'estudiants i d'estudiosos, la biblioteca de Cort forma part de la memòria col·lectiva de la ciutat i, tot i que ha sabut conservar la seva atmosfera inconfusible, s'ha integrat amb normalitat a la xarxa pública d'equipaments bibliotecaris moderns, amb servei de préstec, presència al CABIB i adaptació a les noves tecnologies de la informació i del coneixement. Actualment, podeu seguir les seves activitats i novetats a través del seu blog específic (http://bibcort.blogspot.com/) i a través de les xarxes socials.

Els 40.000 usuaris anuals donen una idea de la vigència d'aquest equipament que, a més, presenta un índex espectacular de fidelització entre els seus usuaris, amb l'augment d'un 35% els darrers 3 anys.

Encetam la celebració d'aquest 75è aniversari, que ha programat per als propers mesos tot un seguit d'activitats formatives i commemoratives, amb la voluntat de refermar els objectius inicials de donar resposta a les demandes d'informació i coneixement dels ciutadans i ciutadanes de Palma, mantenir el compromís amb la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic, i procurar uns serveis bibliotecaris arrelats a la nostra cultura i oberts a l'evolució de la societat illenca.

L'aniversari ha de ser també el moment d'agrair la tasca de totes les persones que han fet i fan possible la continuïtat d'aquest important servei públic, i una bona oportunitat perquè tots ens hi sentim convidats.