Barreja de llenguatges plàstics en una nit atapeïda i ben llarga

Les empentes eren la tònica dominant ahir a les vuit del vespre pels carrers de Ciutat, tot i que a l'inici, al Casal Solleric, la presència de públic no era massiva. Era el començament d'una vetlada marcada per l'art i el bon temps. Com és habitual, el casal palmesà es convertí en el punt de partida de la ruta de la Nit de l'Art, però la plaça de la Llonja també hi tingué la seva part de protagonisme. El president Francesc Antich fou l'encarregat de donar el tret de sortida des de la plaça de la Llonja a un esdeveniment en què la reivindicació de l'expressió artística començà amb una projecció audiovisual. L'escultor Carles Valverde fou el responsable de donar cos i forma a les imatges que es projectaren, acompanyades amb música de Joan Valent, a la remodelada façana restaurada de la Llonja, un espai expcepcional per on durant quinze minuts desfilaren imatges que feien olor de mar i d'estiu.

Com explicà Valverde, "hem volgut recrear el moviment d'un viatge en el qual els moments de felicitat són l'eix conductor d'una història de l'inconscient". Per part seva, Joan Valent creà per a l'ocasió un enllaç de quatre melodies que acompanyaven el viatge per la Mediterrània. La cosa, però s'anà animant a poc a poc, ja que per la Llonja, a banda dels polítics, només alguns turistes hi tragueren el cap. La d'enguany ha estat la Nit de l'Art amb un recorregut més llarg, amb 32 galeries i centres d'art que obriren les portes per fer-se més accessibles i que oferiren als visitants un petit pica-pica per poder portar millor el recorregut pels carrers palmesans.

Gabriel Vanrell Galeria d'Art mostrà anit a tots aquells que hi anaren trenta olis sobre tela del pintor Tomeu Morey. El galerista Gabriel Vanrell i la seva dona, Juanita Pons, foren els encarregats de rebre els qui visitaren el seu espai expositiu. La Sala Pelaires, amb l'obra de cinc malloqruins, omplí no només la sala, sinó part del carrer. Pelaires CCC, al carrer Verí, amb l'obra de Bernardí Roig, mostrava les obsessions d'aquest artista. Al mateix carrer, la Galeria K cridava l'atenció als qui passejaven gràcies als retrats, per exemple, dels famosos Rolling Stones, obra de Sebastian Krüger. Però no només calia anar de galeria en galeria per trobar art. Qualsevol indret era bo perquè artistes com el mallorquí Francesc Nadal mostràs als participants d'aquesta iniciativa la seva obra pictòrica.

Parada obligada també fou, en aquest carrer, la galeria de Joan Guaita. El mateix galerista era l'encarregat de donar les claus als visitants sobre l'obra d'Eder Santos. La religió és la font d'inspiració d'aquest artista que tracta el fet sagrat des d'una perspectiva irònica a través dels seus petits altars. Just a la vora, la Caja Blanca sorprenia els qui s'hi endinsaven amb una instal·lació de sal col·locada en terra que molts trepitjaven, si no hi paraven atenció. Noa Lildor vol il·lustrar d'aquesta manera l'essència efímera del llenguatge.

A l'altre costat del Born, el carrer de la Concepció concentrava un nombrós públic. El Centre de Cultura Sa Nostra, amb l'exposició de Manolo Valdés, era ple de gent que, amb el tassó de granissat a la mà, recorria les estances o xerrava amicalment a la porta, com el col·laborador de dBalears Francesc Bujosa. Just al costat, la galeria de Fran Reus també era plena de gent per conèixer la nova visió de Luis Maraver. I a l'altra banda del carrer, Joan Oliver Maneu donava la benvinguda als visitants. "De cada any hi ha més gent", subratllà. Ells, els galeristes i els centres d'art són els vertaders protagonistes de la festa.

Així mateix, a la zona de les galeries Kewenig i Joanna Kunstmann l'ambient era ben amistós, marcat per gent jove que contemplava els esquetxos teatrals d'una companyia espontània que s'havia afegit a la feta. Un poc més amunt, a Carcorart, els fragments de Tolo Llabrés soprenien el públic de la jove i innovadora galeria. I de joves passam a granats, amb els 20 anys de trajectòria de la Maior, que ahir brufaven joiosos l'aniversari en bona companyia. Dues dècades són les mateixes que fa que Alícia Llabrés no tornava a l'Altair i que ahir tingué un retorn ben dolç. I abans d'arribar a un dels punts més emblemàtics com Es Baluard, una aturada per veure les propostes sempre punyents d'Aba. Mentrestant, el Museu d'Art Modern i Contemporani, ja de ben tard, encara mantenia les portes ben obertes de bat a bat.