Els membres de la Fundació Ramon Llull amb Albert Moragues (tercer per l'esquerra) com representat de Balears. | C.Domènec

TW
0

El premi de les Llestres Catalanes, el guardó literari més ben dotat, amb 90.000 euros, s'entregarà a Mallorca el proper mes de gener. El Govern d'Andorra, organitzador del certamen des de fa tres anys, passa la gestió a la Fundació Ramon Llull, que coordinarà la gala literària d'aquest guardó que el continuarà entregant l'editoral Planeta.

Minuts abans de la reunió periòdica dels membres de la Fundació Ramon Llull a la seu a Andorra, el director de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, comentava amb el conseller de Presidència balear, Albert Moragues, la possibilitat de la cerimònia de l'esmentat premi literari es fes a les Balears. Tot d'una, Moragues començà a demanar al seu gabinet si la Llonja en podria ser l'escenari.

En acabar la trobada, el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, ho ratificà de manera menys prosaica: "El nom del Llull no és patrimoni d'Andorra i és lògic que es comenci a Mallorca si tenim en compte l'origen del beat". Moragues, per la seva banda, declarà que per a Balears "s'evidencia la nostra posició de centralitat en el Llull".

El conseller menorquí matisà també que "sobre la llengua sempre hi ha hagut disputes polítiques, però és necessari que formi part de la normalitat, sense confrontacions polítiques". Els patrons de la Fundació Ramon Llull són Andorra, Catalunya i Balears. Andorra s'ha desentès del guardó i ha passat el testimoni al Principat, que pel mes de gener estarà en ple procés de constitució del nou govern (dia 28 de novembre tenen eleccions). Aquest fet deixa Balears com el lloc idoni, i més tenint en compte que les Illes ostentaran la presidència de torn de la Fundació, on també hi són representats la Catalunya Nord, l'Alguer i la Xarxa de Ciutats Valencianes.

Entre els guanyadors del premi Ramon Llull destaquen Miquel Ferrà (El misteri del cant, 1985), Valentí Puig (Somni Delta, 1987), Pau Faner (Moro de rei, 1988), Carme Riera (Joc de miralls, 1989), Maria de la Pau Janer (Lola, 1999), Baltasar Porcel (L'emperador de l'ull, 2001), Gabriel Janer Manila (Tigres, 2008). En les darreres edicions recolliren el preuat guardó Najat El Hachmi (2008) amb l'èxit de vendes L'últim patriarca, Carles Casajuana (2009) per L'últim home que parlava català i Vicenç Villatoro (2009) amb Tenim un nom. L'obra guardonada s'edita en català, en francès i en espanyol.

Retinguts els gravats Alisis

D'altra banda, una de les preocupacions de la reunió de la Fundació Llull d'ahir era saber avui si es podrà inaugurar a Nova York l'exposició de gravats menorquins, Alisis, que s'emmarca dins el programa Be Balears. D'ençà del divendres de capvespre, els esmentats gravats estan retinguts a l'aeroport novaiorquès per un 'error' en la documentació que els acompanyava. Els papers deien que en el paquets hi havia "catàlegs, en comptes de catàlegs i gravats", explicà Bargalló.

Les esquerdes sobre l'Arxiu de la Corona

El conseller Albert Moragues aprofità el seu viatge a la Península per reunir-se ahir capvespre amb el conseller català de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, per abordar el futur de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i poder negociar la cogestió i conservació dels documents relacionats amb Balears. La constitució del patronat de l'Arxiu, el gener de 2007, va ser precedida per un recurs d'inconstitucionalitat per part de Balears, Aragó i el País Valencià contra la dispoció 13a del nou estatut català. La setmana passada el Tribunal Constitucional donà la raó al Principat sobre la seva "gestió".

"La sentència ha tardat molt a arribar, fins que hem sabut que el Constitucional donava la raó a Catalunya. Ara s'ha de llegir la lletra petita de la sentència", comentà Moragues. El conseller declarà que "la sortida" d'aquesta situció és "activar el patronat" i matisà que la "solució és més difícil en l'àmbit polític que no tècnic, perquè Aragó té conflictes amb el Principat pel patrimoni de la Franja". "No volem tocar res de l'Arxiu, perquè no ens interessa trencar-ne la unitat, però hem de recuperar la feina de les comissions tècniques i pactar amb la resta de territoris".