Elton fa ballar però no soprèn

La paraula que definiria el començament del recital seria precipitat. En acabar l'excel·lent concert d'un entregat Andrea Bocelli, la presentadora de l'acte, Victòria Maldi, donà 30 minuts de pausa. El problema vingué amb l'arribada de la banda britànica sense cap tipus de presentació. Molta de gent, que encara era a les paradetes de refrescs, se'n va perdre l'entrada. Per què no els varen presentar? Perquè quan Maldi era a punt de fer-ho i de demanar al públic que tornàs als seus seients, Elton se li avançà i es posà a tocar.

Amb una vestimenta psicodèloca bastant habitual en ell (calçat blanc, jaqueta americana amb notes musicals dibuixades, ulleres quadrades de color blanc...), Elton dugué a Palma la seva banda habitual, alguns membres de la qual l'acompanyen des de fa més de tres dècades, com és el cas del bateria Nigel Olsson.

Amb un so espectacular, però una il·luminació correcta, l'inici del concert fou bastant sonat, amb temes tan moguts com Saturday night's all right for fighting, però tot d'una davallà el ritme amb cançons més suaus, com la meravellosa Tiny dancer. Varen haver de passar quasi deu temes per poder sentir un dels grans èxits: Rocket Man, amb una versió d'uns deu minuts (tal vegada massa llarga), durant els quals la banda mesclava diversos instruments, fins i tot guitarres espanyoles. Això no obstant, el públic encara no semblava entusiasmat, la gran majoria continuava assegut.

Després dels imprescindibles Sacriface i Don't let the sun go down on me, la primera gran ovació va venir amb Sorry seems to be the hardest word. Per primera vegada vàrem poder sentir un "ooohhh!" general del públic, acte que es va repetir amb el tema següent, Candle in the wind, embellit amb imatges de Marilyn Monroe, a qui va dedicar la cançó originalment.

Probablement el millor moment del vespre va ser amb The bitch is back. A la fi, la gent es va començar a moure i a ballar amb un Elton John amb els peus damunt el piano, animant encara més el públic. Fou el moment perfecte per amollar I'm still standing i, evidentment, Crocodile rock, amb tothom cantant el mític "la la la". En acabar el tema, Elton va sortir de l'escenari i semblava que donava per conclòs el concert. Fins i tot hi hagué gent que començà a partir. Uns segons després va tornar per regalar dos clàssics més: el nominat als Oscar Cercle of life, tret de la pel·lícula The lion king, amb un resum d'imatges al darrere i, per acabar, Your song.

Just després sentírem un habitual "thank you Mallorca". Els músics abandonaren l'escenari mentre Son Moix s'il·luminava per complet. Tothom cap a casa. Eren les 00.15 hores. I quins temes s'hi trobaren a faltar? Principalment dos: la seva versió de Lucy in the sky with diamonds, que hauria estat genial que l'hagués cantada amb imatges dels Beatles a les pantalles; Whispers, per mi el seu millor tema i, especialment, Don't go breaking my heart. Amb tots podria haver fet un duet amb alguna de les acompanyants del tenor Andrea Bocelli, com Heather Headly, per exemple. Ja era massa tard: Elton sortí disparat cap a l'aeroport, mentre que la banda quedà a Son Moix fins passades les dues, quan un jet privat els portà cap a Las Vegas.