Mor Raimon Panikkar

El filòsof i escriptor Raimon Panikkar morí ahir capvespre a Tavertet a 91 anys. De pare hindú i mare catalana i catòlica, Panikkar s'havia convertit en el pensador del nostre país més reconegut internacionalment. Fou un home que defensà sempre el diàleg intercultural i que fou considerat un pont entre Orient i Occident. Nascut a Barcelona el 1918, Panikkar fou ordenat capellà el 1946. Al llarg de la seva vida va publicar més de vuitanta llibres, en els quals defensà sempre el diàleg entre persones i religions. Les diferents religions dels seus pares, a més del fet d'haver viscut a Roma, als Estats Units i a l'Índia, afavoriren aquest missatge de què parlava ell: de tolerància i de la defensa de la pau i el consens.

Germà del també filòsof Salvador Panikkar, Raimon sempre ha estat un enamorat de l'Índia i mai no va perdre el contacte amb el país asiàtic des que el 1955 el va visitar per primera vegada. "Me'n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torn budista, sense haver deixat de ser cristià", acostumava a dir el filòsof en una aplicació pràctica de la seva defensa de la convivència entre religions.

El 1966 va ser nomenat professor del Harvard Divinity School i va passar 20 anys a cavall entre els Estats Units i l'Índia. Entre el 1971 i el 1978 va impartir classes d'estudis religiosos a la Universitat de Califòrnia, que més tard creà un guardó amb el seu nom, amb el qual cada any es premia el millor estudiant en filosofia de les religions. El 1987 va tornar a Catalunya i s'instal·la a Tavertet, on ha viscut fins a la seva mort.

La tasca de Panikkar ha estat reconeguda, entre d'altres, amb el premi espanyol de literatura el 1961 i amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat el 1999. Així mateix, el seu treball ha estat guardonat a l'estranger: l'any 2000 va rebre el títol de Chevalier des Arts et des Letres, de mans de l'Executiu francès, i el 2001 va ser el Govern italià que li va atorgar la Medalla de la Presidència de la República Italiana.