Sobre fer-se gran

La que subscriu aquestes retxes acabava d'estrenar divendres els 30 anys. Massa gran per anar a un concert de rock en català, podrien pensar alguns. Idò depèn de com es miri, perquè si una cosa va quedar clara en el concert de divendres vespre a Porreres és que hi ha moltes maneres de fer-se gran. Un ho pot fer a l'estil d'Els Pets, és a dir, amb tranquil·litat i responsabilitat -encara que amb les grans dosis de simpatia habituals de Gavaldà- o a l'estil de Lax'n'busto, que seria una mena de frenesí sense aturall i inesgotable energia.

D'acord, podrien dir alguns, que Lluís Gavaldà té 47 anys i Salva Racero només 34 (Pemi Fortuny -antic cantant de la banda- en tindria 44), però està clar que la predisposició i els objectius nocturns d'uns i dels altres han pres direccions ben diferents.

El concert a Porreres es plantejà com una trobada del ja superat rock en català i les expectatives no defraudaren les prop de 4.000 persones que es concentraren al parc de n'Hereveta i que aguantaren una pluja que, malgrat no ser intensa ni reclamar paraigües en cap moment, no deixà de fer la pua d'ençà que Els Pets pujaren a l'escenari. De fet, ja gairebé no se n'aniria fins que Suasi es veié convidat, per l'aigua, a aturar el concert a les quatre del vespre passades.

La nit començà tranquil·la pels Anegats, que concentraren a Porreres bona part del seu arsenal de públic fidel. El gruix d'assistència, però, s'assolí quan Els Pets entraren a escena. Amb una enllaunada, embolcallant i aferradissa tonada (és la cantarella de la cançó El que importa de veritat), entraren en acció i desplegaren bona part del seu darrer treball, intercalant-hi també alguns clàssics que feia estona que no se sentien, com S'ha acabat, No diguis res i Domesticada. En finalitzar el concert, el públic mallorquí reclamava el tema del Jo vull ser rei!, però els Pets pareix que s'han deixat de reivindicacions i han passat a cantar cançons d'amor, com digueren ells fa un temps, desesperades.

Una història completament diferent fou la dels Lax'n'busto. Entraren amb el Blues de diumenge i amb un so potent que ja no abandonarien fins al Per una copa del final. Sense descans enllaçaren els temes del passat amb els del present, sense deixar respirar i sense gaires paraules, les justes. Un corrent d'energia que, a aquesta que subscriu, li féu pensar allò de massa jove per fer-se gran. Una cançó, la d'Els Pets que, tot i que la cantaren, està clar que ara ja no hi deuen combregar tant com abans.