Què en pensen els més granats?

N'hi ha qui parlen de moviment, d'altres prefereixen anomenar-los grups revelació i els més assenyats creuen que simplement és la tònica d'un país normal. La música en català viu un moment dolç amb l'aparició de noves bandes que res no tenen a veure amb aquelles que fa 20 anys encetaren el denominat rock català. D'aquella fornada, en queden encara alguns supervivents: Els Pets i Lax'n'Busto en serien potser els exemples més clars, i demà vespre es trobaran tots dos a Porreres en un concert que es completa també amb Anegats i Suasi.

Els Pets hi arriben amb un nou treball -el dotzè dels seus 25 anys-, que gairebé contra pronòstic ha superat totes les expectatives que hi havien dipositat el grup, el públic i la crítica. "Sempre pensam que el proper disc que farem serà aquell que ja ningú no voldrà escoltar. Però no ha estat així i ara podem continuar gaudint d'aquesta anomalia que és Els Pets", admet Lluís Gavaldà. Per ell, el secret d'haver aguantat aquests 25 anys rau en el fet que el públic també s'ha regenerat. "El gruix més important de públic d'Els Pets continua sent adolescent.

Quan un grup sobreviu, és gràcies al públic jove. Els altres poden comprar el disc i venir a un concert un pic a l'any, però el que ve efusivament, omple els concerts, bota i balla a primera fila i fa que la cosa funcioni és el públic jove", admet. Quant als nous grups, Galvaldà admet que té "més complicitat amb ells que amb els de la seva generació" i apunta que allò que els diferencia és que "aquesta gent et fan uns discs de debut d'una qualitat gairebé insultant, amb una maduresa de composició i concepte que és espatarrant".

També des de dalt s'ho miren els Lax'n'Busto, que igualment amb un grapat d'anys a l'esquena senten trobar-se ara "just al mig de la carrera, en un punt de maduresa molt interessant", diu Salva Racero, cantant de la formació catalana. "Nosaltres som roquers. No ens passarem al folk, que pareix que és el que ara està de moda. Està molt bé que hi hagi aquesta diversitat, però la nostra essència continua sent el rock i el volem desplegar amb totes les seves ales", diu. Dels joves, Racero reconeix que han tingut moltes més facilitats que ells fa 20 anys. "I és que ara els que comencen tenen uns estudis, una tecnologia, uns coneixements d'aquesta i uns preus que eren impossibles fa uns anys", afirma.

Pep Suasi és periodista i durant més de 15 anys capitanejà la banda Fora des Sembrat. Ara encara és dins el món de la música amb la nova formació Suasi. Per ell, qui també ha tingut un paper important en aquesta nova fornada de grups en català ha estat la premsa, que ho ha fet visible sense complexos. "Aquests joves han tingut la sort de disposar de bones promocions. Fa cinc anys potser no sortien grups perquè ningú no els telefonava. Ara, si no crides els Manel es veu que no ets bon periodista, i aquí m'hi incloc a mi mateix". "En el sentit musical -diu Suasi-, que apareguin nous grups i noves músiques també et fa posar les piles. No perquè els nous et puguin agafar, sinó perquè et fa consumir més música, comprar més discos i, en definitiva, continuar fent allò que t'agrada".

A mitjan camí entre la generació de fa vint anys i la d'ara hi ha la banda de Son Servera Anegats, que també participarà demà en aquesta trobada de "velles glòries", podríem anomenar-los -encara que els entrevistats no hi estan gaire d'acord-. Per Pep Àlvarez, de la banda mallorquina, considera que "el fet que de cada pic hi hagi més grups que innovin i tirin endavant en català, sense complexos i sense connotacions polítiques, és molt positiu. Però encara costa superar l'etiqueta del rock català. Que s'hagi plantejat un concert així, com aquest, ja n'és un símptoma, tot i que he de reconèixer que no puc evitar sentir una espècie de nosàlgia quan toc devora gent com Els Pets".