Els “grans fracassos” de Bernardí Roig

Costa d'imaginar que Bernardí Roig (Palma, 1965) no s'acabi de trobar còmode amb la seva obra. Ell ho reconeix: "No m'agrada el meu treball. Sempre estic convençut que allò que faig és un gran fracàs. Però almanco aquest d'aquí -el de Palma- és un bon fracàs". Així, la seva obra més recent, amb una perspectiva de cinc anys, s'ha instal·lat fins al mes de novembre al Centre Cultural de Pelaires, al carrer Verí, on feia més de 18 anys que no exposava. Les escultures que s'hi exhibeixen, per tant, són inèdites a Mallorca, si bé ja s'han vist recentment en altres indrets. Una de les seves més grans mostres dels darrers temps ha estat la de l'IVAM de València, Shadows must dance, que tingué una desventurada peculiaritat: un jove fou detingut després de rompre una de les escultures del mallorquí.

Tot i que el treball que ha arribat a Palma no és nou, l'artista vol remarcar que "sí que ho és la distribució dins l'espai, i això ja fa que l'obra, vista com un tot, com una sola escultura, sigui ben nova, just com hem comprovat al matí en col·locar-ne la darrera peça". Seguint la seva tònica d'escultures de figures humanes, que parteixen de persones reals, creades amb resina de polièster i pols de marbre, Roig ens transporta a un món blanc, gairebé encegador, que combina el color de les seves figures amb la llum, també blanca, que desprenen els fluorescents que les complementen. Són unes barres lumíniques que sovint empresonen, oprimeixen o abaten els seus personatges.

La mostra du per nom Spielraum, una paraula alemanya que vindria a dir alguna cosa així com 'marge de maniobra'. "L'he fet amb alemany, que és una llengua que ni domín ni m'és agradable, per agafar distància. Si l'hagués fet en català o castellà, segur que hauria tingut massa elements emotius i no m'interessava", digué l'artista, qui ha volgut crear així una casta "d'espai on poder fugir d'aquest món tecnològic on ja no hi ha ni mirades entre la gent ni relacions".

Una de les peculiaritats que més destacà Roig d'aquesta nova mostra és la seva ubicació. "Hi ha una connexió aèria amb tots els espais que trob molt interessant i que fa que des d'una sala puguis arribar a veure què succeeix a l'altra", assenyala. Destacable és la part inferior de l'exposició, on una escultura d'un home que treu fum per la boca (a la vegada que té el cap dins una capsa) dota l'espai d'una boirina constant que no fa res més que accentuar el blanc de l'ambient creat per Roig. En aquesta secció trobam també una de les seves escultures més figuratives.

D'aquesta manera, malgrat que l'artista torni a insistir que no li agrada la seva feina i que "només ho faig per viure", Roig acumula una llarga llista d'exposicions i reconeixements. Les seves escultures han estat exhibides fa poc al parc Tournay-Solvay de Brussel·les, on les figures blanques compartien espai amb els passejants coincidnt amb la presidència espanyola de la Unió Europea. Així mateix, és constant la presència de la seva obra a Itàlia, Alemanya i a l'Estat espanyol.

Les seves darreres mostres a Mallorca foren l'any 2006, quan creà el projecte Look at me, a l'Espai 4 del Casal Solleric, on 380 fluorescents proporcionaven 20.000 watts de llum encegadora al fons del soterrani; i el 2008 amb Light Messages al Baluard, on quatre artistes reflexionaven precisament al voltant de la llum.