Les excavacions han continuat enguany al voltant del capitoli dins la zona arqueològica de Pol·lèntia. | M.Ant
El límit nord de la ciutat romana de Pol·lèntia sobrepassa els murs que en limiten l'actual zona arqueològica, cosa que implica que el perímetre de la ciutat és molt més gran del que es pensava fins ara. Un equip d'especialistes de la Universitat de Càller (Sardenya) visità la setmana passada el jaciment per efectuar una prospecció geofísica a l'aparcament del recinte, precisament l'indret on han localitzat noves restes estructurals de la part romana i que van més enllà de l'àrea arqueològica delimitada darrerament. L'ús de les noves tecnologies ha permès avançar ràpidament les investigacions entorn de Pol·lèntia. La utilització del radar permet detectar infraestructures sense haver d'excavar a mà, com es feia tradicionalment, per conèixer els límits de la ciutat romana. D'ençà que s'hi iniciaren els treballs, en els anys seixanta, tot just s'han excavat 3 hectàrees, encara que se sabia que l'antiga població podia arribar a abastar una superfície d'entre 16 i 20. Amb l'estudi de l'equip sard, aquests límits es poden ampliar de manera considerable.
Margalida Orfila, catedràtica de la Universitat de Granada i codirectora dels treballs, explicà ahir que "gràcies al radar, ara podem conèixer que la localitat arribava fins al que avui és l'aparcament i aquesta tècnica és la que ja es va usar per analitzar si hi havia restes davant el cementeri de Santa Aina". A més, Orfila destacà que aquesta nova investigació fa pensar que l'extensió final del territori pot ser més propera a les 20 hectàrees que a les 16 que es manejaven incialment. "Encara falta investigar i analitzar-ne les dades, però en el cas que trobem res, no se'n garanteix l'excavació, però sí que s'haurà d'anar amb compte quan s'hi duguin a terme fires o activitats que impliquin fer malbé el terra", concretà l'arqueòloga.
D'altra banda, Miquel Àngel Cau, professor de la UB i codirector del projecte, recordà que hi ha més espais fora de les fronteres de Pol·lèntia i assegurà que "es coneixen dos ports antics i, de fet, aquest estiu un equip d'experts francesos investigarà l'evolució de la línia de la costa per poder confirmar la hipòtesi que l'Albufera era un d'aquests molls". A més de l'espai d'estacionament i el de devora el cementeri, Esther Chávez, catedràtica de la Universitat de La Laguna i codirectora de les excavacions, afirmà que hi ha restes més enllà de la carretera. Així, creu que "el mur que envoltava la ciutat s'allarga més enllà del carrer i continua cap a la finca del costat".
Enguany, els especialistes hi han efectuat tasques de neteja i s'han dividit tot el mes de juliol les tres zones que s'han d'investigar. Concretament, s'ha intensificat la feina de l'any passat sobre la trinxera de la Guerra Civil que se situa al costat de la Portella, en la qual s'ha reobert la investigació dels 80 i on s'han trobat algunes monedes de diferents èpoques. També han continuat les obres d'ampliació de la zona en la qual hi ha el fòrum de la ciutat, on els experts han descobert clots amb cendra que, a falta d'una anàlisi més profunda, sembla que corresponen a l'època talaiòtica. Finalment, un tercer grup s'ha centrat en les estances que feien de botigues properes al fòrum i hi ha trobat objectes de l'etapa islàmica, com ara una agulla de metall en perfecte estat. Els encarregats d'aquesta àrea també hi han localitzat peces de ceràmica i ossos que pertanyen a les restes de l'incendi del segle tercer abans de Crist.
Estança
Avui finalitza la campanya d'enguany, en la qual han pres part més de trenta alumnes de diferents universitats. Durant el mes que han estat a l'Illa, els estudiants s'han hostatjat a l'hort dels Fassers, des d'on cada matí partien cap a l'excavació per fer-hi feina fins ben entrat el migdia. Al capvespre, la tasca consistia en un treball pràctic d'investigació als laboratoris. Certament, afirmen que se senten "molt orgullosos de la feina que han fet plegats aquest estiu". "El primer dia gairebé no sabien com començar i ara ja en són uns experts i han tingut una recompensa per l'esforç", declarà Margalida Orfila.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Disculpa'm, alcudienc, perquè he llegit el teu primer comentari apressadament (xacra del temps present, l'apressament) i l'he entès tot a l'enrevés. Evidentment estic totalment d'acord amb tu i en aquest sentit anava el meu comentari anterior.
Joan Gabriel no som filòleg ni ho pretenc. Només vull deixar constància que des de sempre he sentit, (parlat) i ara tenc 47 anys la gent del meu poble dir santa Anna i mai santa Aina, per a ser puristes hauríem d'anar als arxius i veure com estava escrit des d'antic.. Només que em sona a una pretesa mallorquinització d'aquest nom i una vulgarització. A vegades el llenguatge formal s'adiu amb el que és popular que crec que és el cas, potser a algú que no sigui d'Alcúdia com tu l'hi pot sonar estrany, tant me fa com ho vulguis dir, però em sap greu que un diari com aquest ni ho escriguin com ho diu la gent ni com és la formalment, correcta. Ningú amb una mica d'eima escriuria sant Tomeu, ni sant Tià ni santa Píxedis per molt correcte que sigui.
Alcudienc, es pot escriure Anna i pronunciar 'Aina'. Voler escriure tal com es pronuncia a les Illes és una influència del castellà, llengua en la qual l'ortografía sol seguir la fonètica. Però en moltes llengües, entre elles l'anglès, això no és així i l'ortografia no és suficient per a conèixer la pronunciació correcta d'una paraula o les seves variants de pronunciació admeses també com a correctes. Igual que Anna, també podem bellament escriure sagnar i regnes, i pronunciar 'sainar' i 'reines' tal com sempre han fet els nostres avantpassats.
Tot son excusses per no deixar urbanitzar, que és el que realment ens porta turisme i feina. La gent no ve a veura ruines romanes antigües i a mes, espanyades. Ve a veura les maravelles urbanistiques. I per on passarien els cotxes si no hi havia la rotonda del cavall?
No sabeu que es va trobar l´antic moll romà davall la rotonda del cavall? Demaneu-ho als qui varen fer l´obra de les conduccions de la dessaladora per davall la rotonda o als organismes responsables, per ventura vos diran què hi varen trobar, a no ser que ho vulguin dur com fins ara, d´amagat.
Teim un petit-gran tresor de s'antigitat a Pollentia-Alcudia, malgrat que no surtin troballes espectaculars com per fer un reportatge al National Geográfic. Peró no perdem de vista el que es diu a s'article, el port d'Alcudia sería molt més a prop que sa línea de costa actual, per lo que significa de evolució territorial a una illa com Mallorca i en es conjunt de sa Mediterrànea. Ens cal tenir un centre de interpretació modern, amb mitjans audiovisuals i de recreació volumétrica o tridimensionals per que es produeixi una visualització general de sa magnifica joia que román baix terra i que cada estiu s'equip d'excavacions va recobrant pasa a pasa. Tenim que apropar al gran públic sa nostra historia romana... cal donar una bona empenta encara als administradors públics de sa cultura illenca i autonómica...
Tot i que no té relació en la notícia, no és la primera vegada que ho veig escrit i també darrerament ho començ a sentir. L'església del segle XIII que hi ha a la zona arqueològica sempre he sentit anomenar-la santa Anna i mai santa Aina. Crec per tant que el seu diari com a mitjà útil per una llengua correcta hauria de corregir i consolidar els noms tradicionals i més comuns en la nostra llengua.