El Principat ja té Llei del cinema en català

La difusió cultural de la llengua catalana aconseguí ahir fer una passa molt important. Després de mesos de debat i de polèmica, que provocaren fins i tot una vaga a diferents sales de Catalunya el mes de febrer, la Llei del cinema català s'aprovà en el ple del Parlament.

La llei sortí endavant gràcies a 117 vots a favor i tan sols 17 en contra. La validaren les formacions del tripartit (PSC, ERC i ICV) i el principal grup de l'oposició, CiU, el vot del qual no es confirmà fins al darrer moment. El PP i Ciutadans s'oposaren a aquesta nova llei, que, entre d'altres, preveu implantar la paritat lingüística. A efectes pràctics, això suposa que el 50% de les pel·lícules es doblaran (en el seu defecte se subtitularan) al català. Aquestes mesures començaran a aplicar-se el gener de l'any que ve de manera progressiva per assolir la fita el 2018.

Els objectius en la redacció foren "enfortir la indústria catalana cinematogràfica, garantir la diversitat lingüística i millorar i diversificar l'oferta", segons indicà el conseller català de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. "No era acceptable que en vuitanta anys de cinema sonor no s'hagués fet cap regulació directa pel català", explicà el conseller, qui afegí que el cas del cinema ha estat "excepcional" en el marc de les indústries culturals catalanes. "Ha estat una qüestió d'oferta que en el cinema no es vegin cintes en català", conclogué Tresserras.

Les reaccions no es feren esperar. Tant l'Acadèmia del cinema català com el Col·legi de l'Audiovisual de Catalunya (CPAC) valoraren molt positivament la notícia, cadascú per les seves raons. Des de l'acadèmia s'augurà que la llei crearà moltes oportunitats en la producció cinematogràfica per a televisió, internet i circuits comercials, tot i que es preveu una etapa de canvis. El CPAC, per part seva, destacà que s'hagi inclòs la seva petició de facilitar la transició digital a les sales amb menys capacitat i aplaudí que la nova llei també difongui la cultura cinematogràfica a l'ensenyament, cosa que podria acabar en la creació d'una escola del cinema.

A les Illes Balears, la possibilitat de portar una iniciativa semblant s'està estudiant. Segons afirmà la directora general de Política Lingüística, Margalida Tous, encara treballen en "una proposta per presentar als diferents grups parlamentaris". Aquesta iniciativa "té la intenció de centrar-se en la difusió del català", afegí Tous. Per altra banda, el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu, valorà la llei catalana. "No només és bona, sinó que també és necessària, perquè suposa una nova passa a favor de la normalització lingüística", amnifestà Mateu. A més, considerà que "el cinema encara atreu molts d'espectadors i és una activitat normal que quasi no s'ha pogut gaudir en català". El president de l'OCB estaria a favor d'aconseguir l'aprovació d'una iniciativa semblant a les Balears, atès que "el patrimoni no només s'ha de conservar, sinó que també s'ha de potenciar". Mateu afegí que "el Govern és excessivament prudent en qüestions de normalització lingüística".

Una opinió ben diferent arribà des de les sales de cinema. L'exhibidor Joan Salas pensa que aquesta llei a les Illes tindria un efecte negatiu". L'empresari ho justificà explicant que "el nombre d'assistència a les pel·lícules en català no és bo i fins i tot es veuen superats pels de la versió original. Salas afirmà que la implantació d'aquests tipus de llei "s'ha de fer a llarg termini, perquè la gent no hi està acostumada". A més, remarcà que el millor camí per l'èxit d'aquestes iniciatives és "apostar pels films infantils i les sessions per a les escoles".