Can Prunera acull l'obra de Pau Fornés

Hem de remarcar que un dels aspectes que sempre ens han interessat de Fornés és la personalitat de les seves obres, que no deixen cap dubte sobre l'autoria. No segueixen cap corrent artístic i allò més important és que s'hi plasma l'entorn de l'artista i dels amics. Això també és patent a les natures mortes, que creava amb fruita que collia del seu jardí del Terreno.

Els colors dels seus quadres són molt vius o bastant foscos, de manera que quan treballava amb els blaus, els verds o els grocs, com a Citrons a l'espagnole, eren un vertader esclat de llum. Contràriament, enllestia també obres en les quals els marrons foscos creaven una important diferenciació amb els menys obscurs. Sovint, Pau Lluís Fornés se servia d'una pinzellada que tornava geomètrica, com passa en algunes de les teles exposades, com ara Gol i Spanish Toreador, i a la superfície de la taula a Pierres Parmentier.

Les tècniques emprades són diverses, com es constata a Natura morta. L'esmalt és el protagonista de l'obra Sagitari, feta en els anys seixanta. En el conjunt dels llenços de Can Prunera, hi veiem un accent expressionista i en d'altres hi podem apreciar un cert impressionisme i un recolliment en les temàtiques. Donava força al color i a la forma, però no és difícil trobar en alguns treballs una tendresa poètica que contrasta amb altres maneres.

Fornés era bàsicament un pintor figuratiu, però en algunes creacions hi apareixen espais que es poden incloure en el repertori abstracte en contrast amb la figuració.

En l'àmbit del dibuix, era un privilegiat que assumia els temes amb un treball bastant diferenciat de la seva pintura, però amb la mateixa intensitat plàstica.