José Saramago aspirava a construir un món millor. L'escriptor portuguès ens deixa grans novel·les en el record, obres singulars i fascinadores. Hi ha molta dimensió humana en la seva literatura, ¿qui pot dubtar-ho? ¿Qui pot dubtar que era més un moralista que un artista? Tots els noms, Memorial del convent, L'any de la mort de Ricardo Reis; tots aquests llibres són, d'una manera més o menys indiscutible, obres mestres. Les seves novel·les sempre tracten del mateix: són històries d'amor inscrites dins un quatre on les relacions de poder juguen un paper preeminent, dividint els amants i dificultant l'accés a la plenitud.
Saramago era molt conscient que vivim en un món miserable; d'aquí la seva contínua militància política, la seva omnipresència en els mitjans de comunicació. Tanmateix, les bones intencions no han estat mai suficients. I tampoc no basta ser un gran escriptor (o haver escrit unes quantes grans novel·les) per a tenir la clarividència suficient per adonar-se de les millors solucions, per encertar a l'hora d'apostar pels remeis que poden fer d'aquest món alguna cosa menys horrorosa. Saramago era comunista; Saramago era amic d'un dictador comunista directament implicat en assassinats i en el càstig a la dissidència.
Saramago abraçava la dictadura castrista simplement perquè era de la seva corda, sense voler veure que en aquell país hi ha molta més misèria i esclavatge civil que en els països d'aquest Occident que ell considerava bàrbar i enfonsat en el conformisme. Saramago combregava amb tots els tòpics intel·lectuals de l'esquerra més tronada i més criminal, més mesopotàmica i desinformada; i tot en nom dels bons sentiments i de la comunió moral amb els desarrapats d'aquest món tan trist. Des que va rebre el premi Nobel (Antonio Lobo-Antunes, l'altre gran portuguès, tenia i té moltíssims més mèrits) que les seves novel·les van fer-se més banals i toves. Un gran escriptor, unes quantes novel·les extraordinàries; The New York Times diu d'ell que lluïa idees 'absolutes'.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Uf, com estam! A veure si aprenem a respectar les opinions de tothom! Melcior és un columnista de dretes, admirador del sistema capitalista. Saramago era comunista. Això és tot. A qui pot estranyar un article com aquest? Aquí no s'ha d'acabar amb ningú! I és bo que en un diari hi hagi deiversitat de punts de vista.
M'ha sorprès que es doni tanta canya a un lluitador com va ser en Saramago, a la vegada que no record cap article d'opinió que condemnàs ni criticàs amb la meitat d'energia el falangista militant José Antonio Samaranch. Sempre acaben rebent els mateixos, no és vera? D'altra banda, llibertat d'expressió apart, a Cuba, com a mínim, la gent no s'hi mor de fam, al contrari que a altres països suposadament "lliures". Tot això, sense voler escatimar en crítiques a qualssevol dictadures, que no vagi per dit.
fas oi al rei porc
Huroooo... no sabia que es pogués dir tant d'insults dins una linea. Em pensava que l'Administrador d'aquesta web ho tenia vetat. Però veig que no. Independentment del rotllo que duguin aquests dos, pens que s'hauria de controlar més per part dels Administradors d'aquesta web, aquests tipus de comentaris, que li lleven elegància i "fair play" a aquest diari digital.