La Fundació Saramago afirmà que l'escriptor havia mort d'una fallida multiorgànica després d'haver patit una malaltia prolongada. Les reaccions no s'han fet esperar. "Crec que és una gran pèrdua per a la cultura portuguesa", afirmà el primer ministre portuguès, José Socrates, en saber la notícia. "Les seves obres són un orgull per a Portugal i la seva mort fa la nostra cultura més pobra", afegí. Diverses personalitats de l'Estat també s'han sumat pel condol cap a la figura de Saramago. La ministra de Cultura, Àngeles González Sinde, el recordà com "un home molt compromès amb les víctimes i molt d'esquerres, que ens estimava molt a través d'una ànima molt portuguesa". Els reis, per part seva, es referiren al premi Nobel de literatura com "un extraordinari escriptor profundament vinculat amb Espanya".
Entre les obres de l'escritor lusità, membre del Partit Comunista i que començà la carrera literària com a poeta, figuren L'any de la mort de Ricardo Reis, L'evangeli segons Jesucrist, Assaig sobre la ceguesa, La barca de pedra i La caverna. El prolífic escriptor, la salut del qual ja va fer passar pena per la seva vida fa uns anys, havia publicat a final del 2009 la darrera novel·la, Caín, una irònica mirada cap a l'antic testament que va ser molt criticada per l'Església catòlica. En la presentació d'aquesta obra, va dir que la Bíblia era un "manual de mala moral" i un "catàleg del pitjor de la naturalesa humana". Una altra mostra del seu pessimisme amb relació al sistema i l'ésser humà la trobam en unes declaracions en el desembre del 2008 durant la presentació a Madrid de Les petites memòries, una obra en la qual recorda tota la seva infància, des dels cinc anys fins als catorze. "Estam tots esfonsats en la merda del món i no es pot ser optimista. Qui és optimista, o bé és estúpid, o és insensible o milionari", afirmà .
Natural d'Azinhaga, al centre de Portugal, va créixer en el si d'una família de pagesos i es va autoexiliar l'any 1992, després que el Govern portuguès, amb el Partit Social Demòcrata al poder, exclogués L'Evangeli segons Jesucrist d'una llista de recomanacions per a un premi literari.
Des de llavors tenia fixada la residència a Lanzarote, on vivia amb la seva dona, la traductora i periodista espanyola Pilar del Río.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
"La democracia es una tomadura de pelo". Saramago (acs) dixit.
Evidentment, Nito, llegeixes poc i malament.
De segur que en Bennàssar ens voldrà il·luminar sobre aquest personatge, tan avorrit i injustament premiat amb el Nobel.
et trobarem molt a faltar
Descansi en pau.