Una mirada a Albéniz

La Fundació Sa Nostra ofereix des d'ahir vespre la possibilitat d'asseure's, de franc, a una de les llotges del Liceu i contemplar la representació de l'òpera d'Albéniz Henry Clifford. No fa falta apuntar-se a cap sorteig ni domiciliar la nòmina a l'entitat, ni tan sols cal agafar un avió. Basta fer una visita a l'exposició Albéniz, un modernista universal (1860-1909), inaugurada al centre cultural de Palma, per viure aquesta experiència. "Hem fet una maqueta del Gran Teatre del Liceu", explicà el comissari Romà Escalas, qui afegí que "hem realitzat una recreació virtual de l'òpera que s'hi representà l'any 1885 amb cantants d'ara, però amb la música d'aleshores".

Aquesta peculiar maqueta del teatre català és només una part de la mostra, organitzada pel Museu de la Música de Barcelona, que estarà oberta fins dia 31 de juliol i en la qual es fa un retrat a la vida personal i professional d'Isaac Albéniz, músic català universal del qual aquest 2010 se'n celebren els 150 anys del naixement, i l'any passat, quan la mostra s'inaugurà a Barcelona, commemorava el centenari de la mort. "El gran objectiu d'aquesta exposició és que la gent s'apropi a la figura d'Albéniz i que en conegui el vessant més universal", exposà Escalas. Una imatge de l'enterrament del músic amb un carrer Ferran de Barcelona arrebossat de gent demostra "com n'era de popular el personatge en la seva època", afegeix el comissari. "El seu món era ple d'èxits i, al contrari d'altres compositors, ell els pogué viure en vida".

Íntim amic de Santiago Rossinyol i trescador habitual pels ambients modernistes, Albéniz visità en nombroses ocasions Mallorca, on tingué bones relacions intel·lectuals, conreà arrels familiars i li dedicà fins i tot algunes peces musicals. La voluntat modernista de recuperar els orígens i les essències fa que la seva música estigui impregnada de sons tradicionals i folklòrics, però amb un accent universal.

Llegat familiar
L'exposició parteix de la documentació que el Museu de la Música té sobre el músic català, bona part de la qual fou donada per la mateixa família. "Vàrem estar més de sis mesos documentant i analitzant el material i més que ens n'ha quedat per investigar, digué Escales, qui afegí: "Sempre he pensat que falta una biografia científica d'Albéniz, perquè allò que sabem ara és el que ha escrit la família i estic segur que hi ha molt més darrere aquest personatge". A la mostra es pot veure des del darrer piano de l'artista fins a partitures, quaderns de viatge, retalls de premsa i l'opinió dels que un dia es posicionaren al bàndol dels amics o al dels enemics.