La veu mallorquina del “moviment”

Trobar Oliva Trencada no és fàcil. Estan mig amagats en una antiga fàbrica de matalassos al barri de la Soledat de Palma. Allà, en un entramat de magatzems, cadascun ple d'històries i d'oficis, des d'una fusteria fins a una petita impremta, hi han muntat l'estudi de gravació i local d'assaig, el Favela Studio, l'autoanomenen ells.
Per això, és millor cercar-los al MySpace, l'eina d'internet que ha aglutinat tot el conglomerat de grups que canten en català i que han creat un nou moviment de pop-folk arreu del territori. "El poble català ja ho té això", diu l'ànima d'Oliva Trencada, Pep Toni Ferrer, "necessita moviments. En un moment de campi qui pugui en el món de la música, nosaltres ens juntam, ens versionam, ens influïm, ens ajudam... i tot això ho ha connectat el MySpace", comenta.

Grups com Manel, Els amics de les arts, el petit de Cal Eril, Mishima, Anna Roig, Maria Rodés, Anímic, Isaac Ulam i tants d'altres -entre els quals hi ha Oliva Trencada-, que agafaren potser el relleu d'Antònia Font i que ara han tornat a posar la llengua catalana al capdamunt de les llistes (almanco en les del MySpace). "Aquest moviment no s'inspira en el del rock català. No hi té res a veure. Sempre deim que nosaltres feim cançons, no feim país. En canvi, el rock en català feia país a través d'unes cançons que prenien les bases del rock americà però amb les lletres en català. Nosaltres, en comptes de fer música en català, el que miram és de fer cançons folkis, amb arrels cadascú de la seva terra, però mesclada amb la música que hem escoltat tota la vida, que és bàsicament l'americana", indica Ferrer.

Dins aquest moviment, podríem dir que els Oliva Trencada s'han passat el darrer any i mig de festival en festival, no només a Mallorca o a Barcelona, sinó també a comarques o al País Valencià. "Amb Lluneta de pagès (llibre i disc basat en poemes de Maria Antònia Salvà) hem tingut un 2009 frenètic. Quan va sortir el disc, molta gent el va acollir amb prejudicis: Mallorca, poesia, cosa seriosa.... Tanmateix, allò que en principi havia de semblar un pasís, al final ha acabat enganxant la gent. A Mallorca no ho ha fet tanta gent com esperàvem, però a Catalunya i a València ha captivat molt".

Projectes futurs

Després de l'Illa de la calma i Lluneta de pagès, Oliva Trencada ja està ara tancada preparant el tercer disc. Però entretemps, els projectes no s'aturen. Un, el més imminent, és el de Saltamartí. "Va arribar a les meves mans el poemari de Joan Brossa. Eren 160 poemes i vaig decidir, com a projecte personal, que en faria 160 cançons, una per a cada poema. Quan en duia una cinquantena, ho vaig comentar a un company de valència -Música electodomèstica- i ho va tirar endavant, no les 160 de cop, però potser sí per fascicles". Així, el proper dia de Sant Jordi, arribarà a les botigues del País Valencià (a Mallorca és previst que ho faci a principi de maig) aquest Saltamartí de Joan Brossa, en versió d'Oliva Trencada. "Musicar Joan Brossa és molt més divertit. La conceptualitat del poeta et dóna més carta blanca per jugar.

En la poesia tradicional, no hi acostumen a sortir paraules com per exemple 'tisores', a Brossa sí, i posar música a unes tisores dóna molt de joc", apunta Ferrer. El disc, de 17 peces sense silencis separadors, està ple de loops i sonoritats conceptuals. "L'únic silenci que hi ha és una cançó. Brossa té un poema que du com a títol Escolta i és una pàgina en blanc. Així, en el disc, després de mitja hora de frenesí, hi ha 13 segons de silenci musical en honor d'aquest poema", explica el músic.

Un altre dels projectes que tenen entre mans és el de Minimusiques, un festival que els durà al Primavera Sound de Barcelona i també al museu Es Baluard de Palma, juntament amb altres grups del "moviment", i que proposa fer peces de música moderna adreçades als més petits. La formació d'Oliva Trencada es completa amb Jordi Vidal, Michael Mesquida , Toni Torres i Fernando Zalazar. Si els voleu trobar, ara ja sabeu on cercar-los.