“No m'agrada haver d'il·lustrar històries d'altres”

Ha canviat les fosses comunes del terratrèmol d'Haití per les guitarres més salvatges dels Motörhead, els encàrrecs d'uns pels projectes personals que el mouen arreu del món. Pep Bonet no atura. Una telefonada al seu mòbil t'ho deixa ben clar: "Fins dia 12 som a Los Angeles. No m'hi deixis cap missatge, envia'm un e-mail". Ahir, però, el fotògraf es prengué un descans i assistí a Palma a la inauguració de l'exposició Consequences, una de les primeres activitats del festival Alternatilla 2010 i en què ell, com a membre del col·lectiu Noor, també ha participat.

Bonet acaba d'arribar d'Amèrica, on ha seguit durant uns dies l'activitat del grup de heavy Motörhead. "En som un fan incondicional i jo mateix em vaig oferir a la revista Rolling Stones per seguir-los. L'any 2008 en vaig fer la gira europea, l'any passat la de l'Amèrica Llatina i ara he estat a Los Angeles, on els acaben de donar un premi. L'any que ve voldria fer un llibre amb tot el material", explica.

Les fotografies de Los Angeles li han servit per refer-se del viatge a Haití, una de les situacions més dures que ha viscut (tot i que la seva càmera ha captat els estralls més baixos de l'Àfrica i l'Amèrica Llatina) com a fotògraf. "Va ser una cosa que mai no havia experimentat. Just en arribar-hi em van venir arcades. Els morts, l'olor... va ser molt dur, però és la nostra feina", diu.

El viatge a Haití el repetirà en els propers mesos, ja que continuarà fent-hi feina per retratar la realitat del país. "M'agraden els projectes a llarg termini. El nivell periodístic no m'interessa gens. No m'agrada haver d'il·lustrar les històries dels altres, després t'ho publiquen com com volen i malament. Preferesc crear les meves històries, plantejar-les, treure-les i tenir-ne sempre el control", reconeix, encara que diu que moltes vegades això implica "que les fotografies no es publiquin mai". Pensant en el futur, Bonet no té gaire clar cap on el duran la vida i les feines. "Hi ha molts de països on encara no he treballat i als quals em fa moltes ganes anar. Rússia n'és un", diu. Per tant, no us sorprengueu si un dia el cridau i el seu telèfon us diu: "Som a Moscou. Envia'm un e-mail". Serà bon senyal.