De la Torre Nova a Estellencs

Dos-cents metres després, a l'esquerra queda el camí propi de la Torre Nova i de la casa que en té la propietat. Uns dos-cents metres més, a l'esquerra parteix el segon camí de la torre. Observam a l'esquerra una casa i també un camí que davalla a Can Rafelot. Poc després passam vora una caseta que s'aixeca al mateix costat del camí, a la dreta. Per l'esquerra davallen dos camins més, el primer dels quals té un curiós semàfor. El camí s'estreny i la vista sobre la mar esdevé espectacular. Càrritx, estepes blanques, xiprell, mates, garballons i alguns pins hi configuren el món vegetal. Deixam a l'esquerra un botador i un antic cartell que diu "Toros. Peligro". Tres-cents metres després, arribam a l'altura del pla del Vicari, amb un camí tancat amb barreres i una caseta. Quatre minuts més endavant, a la dreta observam una penya alta i a l'esquerra discorre el torrent de la Clota. En aquest punt abandonam el terme d'Andratx i entram en el d'Estellencs. Deixam a l'esquerra el portell de Can Pep Vicenç i el que seria la continuació del camí vell i anam cap a la dreta, cap a la propera carretera, la qual assolim tres minuts més amunt, a l'altura del km 99, 700. Cap a l'esquerra, en direcció a Estellencs, ens apropam a la zona del Grau. La vista sobre els illots denominats els Farallons és impressionant.

Al quilòmetre 99, observam una pareteta que serveix de miranda damunt la mar. Dos-cents metres més i a la dreta apareix el portell del Grau Petit. A l'esquerra es conserva un minúscul tram del camí vell, que podem resseguir. Més endavant, a la dreta queda el camí del Grau Gran, una de les possessions més significatives de la contrada. Just després d'això, al quilòmetre 98,100, trobam el restaurant Es Grau. Havent passat aquest, tenim el túnel del Grau i, damunt, el mirador i el regugi de Ricard Roca, als quals podem pujar per una escala per contemplar la bona vista sobre la platja de Can Pruaga i els voltants.

A la banda de la dreta de la carretera, vora el bloc elèctric de l'aparcament, una barrereta dóna accés, per l'esquerra, al camí vell del Grau, que passa per damunt del túnel; és un vell camí que salvava el desnivell o 'grau'. Amb atenció al mal estat del camí, seguim la línia elèctrica i arribam al collet del Grau. Alguns metres més endavant, passam per una reixa amb pas vora la soca d'un pi tallat i davallam pel camí empedrat i escalonat, amb atenció als troncs morts i a les pedres que envaeixen la venerable via, ara maltractada. Tres minuts més avall, assolim la carretera (km 97,900). Asfalt endavant, a l'esquerra observam un camí que davalla a la platja de Can Pruaga i passam el profund torrent dels Gorgs (km 97,200). Dos-cents metres després, a la fita del quilòmetre 97, per la dreta parteix el camí de les Serveres, que també és una via per pujar al puig de Galatzó (2 h 10 min, diu el cartell). Anam per aquest camí, en pujada, i deixam a la dreta el cartell -que identifica la zona com 'Son Fortuny'- i també una aixeta d'una font. Un minut més amunt, abandonam el camí de les Serveres i voltam a l'esquerra, en davallada. Per dins el bosc, el camí descriu un revolt a l'esquerra i un altre a la dreta i ens situa novament a la carretera (km 96,650). En aquest punt no avançam per l'asfalt, ja que cercam aquí mateix un camí que parteix per la part esquerra.

El camí es consolida, però voltam als pocs metres a la dreta i immediatament a l'esquerra per camí clar, primerament en direcció a ponent i que dos minuts després corregeix i tendeix a la dreta, que és el nostre sentit bo (N-E). Un minut després enllaçam amb el camí de carro, molt clar, que és el camí de Can Pruaga. L'agafam per la dreta, a peu pla, entre pins i mates. Observam després a l'esquerra un caminet que davalla cap a la zona de Cas Xocolater. Dos minuts més endavant, passam el torrent dit de Cas Xeremier, amb ombra d'alzines. Tres minuts més endavant, deixam a la dreta el camí que puja a la carretera i continuam per l'esquerra. Un minut més tard, a l'esquerra observam una caseta, amb un camí que sembla interceptat però que continua més a la dreta i passa per damunt una claveguera de la carretera. Posam atenció ara a 10 m de tiranyet estret que enllaça una altra vegada amb el camí més ample. Passam una barrereta de fusta i observam a la dreta el quilòmetre 96 de la carretera. Dos minuts més de camí ample ens deixen al coll del Pi.

El coll del Pi, amb una antiga benzineria ja abandonada, a la dreta, es troba al quilòmetre 95,800. A pocs metres del coll (km 95,600), deixam la carretra i voltam a l'esquerra, amb el rètol de senyalització del GR-221, que diu que falten 45 m per arribar a Estellencs. El camí és de carro, amb una lleugera capa d'asfalt. Davallam pel lloc dit les Voltes, amb quatre revolts entre pins i ullastres. Al cinquè revolt una fletxa del GR ens indica continuar cap a la dreta, ja que cap a l'esquerra discorre el camí de Cas Xeremier. Més envant, un revolt a la dreta té al seu costat un pedrisset que serveix de miranda sobre el proper poble d'Estellencs. Tres-cents metres després a la dreta hi ha una casa, seguida d'un marge a la dreta i del portell del Mallol.

Deixam a l'esquerra el camí del cementeri i un primer camí que davalla a la cala d'Estellencs, vora un torrent. Un cartell del GR diu "Estellencs 5 min" i "Coll del Pi 40 min". A la dreta hi ha la finca l'Olivar i a l'esquerra Cal Sen Garriga. Passam una zona d'obres i ben aviat entram al poble d'Estellencs. A l'esquerra deixam el camí de la mar, que davalla a la cala (45 min, indica un cartell) i assolim a la fi el centre del poblet, on acabam l'excursió.