Partitura en clau hispànica

Són ben coneguts arreu del món noms com Enric Granados, Isaac Albéniz i Manuel de Falla, tres dels exemples més coneguts de música hispànica que han captivat persones com la nord-americana Lynn Clarke Mayers. Durant més de 40 anys, aquesta professora de música i cantant ara jubilada aprofità tots i cada un dels viatges per adquirir partitures d'una de les seves passions. El resultat són més de 2.000 peces, de tot tipus d'èpoques i estils, però amb el denominador comú de ser música coral hispànica i que, a partir de dimarts que ve, reposaran a la biblioteca del Conservatori Superior de Palma. Pep Prohens, director del centre, destacà que, amb aquesta donació, "el Conservatori tindrà la col·lecció de música vocal hispànica més important de l'Estat espanyol i potser de les més completes del món".

Tanmateix, el camí des de l'Smith College Northampton de Massachusetts -d'on prové la col·lecció- fins al carrer Alfons el Magnànim -on es troba el Conservatori Superior- té una aturada a la Cinquena Avinguda de Nova York. Allà hi ha la Fundació de Música Ibèrica, dirigida pel musicòleg felanitxer Antoni Pizà. "Vaig pensar que a Nova York ja tenim prou recursos a l'hora d'aconseguir partitures i que aquesta col·lecció faria molt més servei a Palma, on el Conservatori és relativament nou i que es crea la seva pròpia biblioteca", digué Pizà, que encara recorda els temps en què ell era estudiant de piano a Palma i "trobar partitures, fa vint anys a Mallorca, era una autèntica tragèdia". La tasca de Mayers -explica el musicòleg- "ha estat la d'anar recopilant música hispànica al llarg de la seva vida, ja sigui anant de vacances a Madrid o trobant peces úniques a Bogotà".

La particularitat de la col·lecció és no només la seva varietat (amb peces des d'Alfons X el Savi fins als nostres dies), sinó també el fet que ja estigui ordenada i catalogada. "Aquesta serà una eina perfecta per als nostres professors, que podran donar una formació als alumnes de cant molt més completa", afegí Prohens. Dins la col·lecció hi ha peces en català, en castellà i en portuguès. D'entre els autors destaca, a més dels ja esmentats, peces de Villalobos, Jovin, Padilla, Abril i molts d'altres. Així les coses, i per voluntat expressa de la propietària, la col·lecció serà una eina al servei dels alumnes. "Jo el que vull és que l'agafin, la fotocopiïn i la cantin", digué Mayers a Pizà, que es mostrà molt "agraïda" per l'interès que hi demostraren els mallorquins.