L'entrega de guardons es farà avui vespre en el tradicional sopar al restaurant del Club Nàutic de Palma. Així mateix, aquests dos dies s'han organitzat diverses activitats en homenatge a Andreu Vidal (1959-1998).
Antoni Clapés recollirà un premi que, com manifestà, "em fa molt feliç per molts motius". "Primer -digué-, perquè du el nom de Josep Maria Llompart, una poeta que fou molt important per a mi, sobretot amb l'obra Jerusalem. En segon lloc, és un honor compartir-lo amb Maties Tugores, que no vaig conèixer en persona però amb qui els darrers anys vaig intercanviar molts d'e-mails, i amb Andreu Vidal, a qui sí que vaig conèixer en persona i en vaig admirar l'obra".
El llum i el no-res , indicà l'escriptor, "representa per si sola una obra poètica completa. Per una banda, inclou un pròleg de Josep Maria Sala i Valldaura, que escrigué una bellíssima peça literària, i per l'altra, les il·lustracions del francès Maurice Maillard".
Clapés és poeta, traductor i editor de poesia. Amb una vintena de poemaris publicats, la seva, reconeix, "és una poesia del silenci, breu i xuclada" en què ell, com a poeta, "no pot més que assenyalar i no revelar. Perquè si ja és prou difícil d'entendre el món, encara més difícil és comunicar-lo", digué. L'any 89, Clapés ja va passar per Mallorca a recollir un premi. Fou el Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia per l'obra Crepuscle dels morts. Altres títols que ha publicat són In nuce (Proa, 2000), Destret (Emboscall, 2003), Alta Provença (Pagès, 2005) i Miro de veure-hi (Emboscall, 2007). És propietari, a Sabadell, de la llibreria i l'editorial Els Dies.
Pel que fa al premi de Tugores, l'Editoral Muntaner s'ha encarregat de publicar-lo. Miquel Bezares, responsable a Mallorca de l'AELC, el definí com un "llibre molt dur sobre un pare que es veu obligat a matar la seva filla en vistes que aquesta no podrà sobreviure". Aquesta obra fou publicada per primer pic el 1951 per un moviment nacionalista algerià. El 1954 sortí en francès a la revista Les Temps Modernes i l'any passat Adrover el traduí per primer pic al català, a partir de la versió francesa.
El jurat dels premis Cavall Verd estava format fer Francesc Calafat, Àngel Terrón, Gabriel de la Santíssima Trinitat Sampol i Hermínia Mas.
3 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
És llastimós que els Premis Cavall Verd semblin una reunió familiar en un tanatori, amb tots els respectes pels homenatjats que ja no hi són.
INCOMPLIMENT DE LES BASES DELS PREMIS CAVALL VERD Un dels dos premis Cavall Verd d'aquest any, el Rafel Jaume de traducció poètica, atorgat a Maties Tugores, a títol pòstum, per l'obra 'Complanta dels captaires àrabs de la Casbah i de la petita Jasmina morta pel seu pare', d'Ismaël Aït Djafer, incompleix les bases que la Junta Directiva de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana va aprovar l'any 2000 en relació a les característiques que havien de reunir aquests guardons. Concretament, la Junta Directiva va aprovar per unanimitat l'articulat que diu, segons la documentació a la qual ha tingut accés la Plataforma: "1) El premi s'atorgarà dins la festa dels Premis Cavall Verd a l'autor VIU que hagi publicat en llengua catalana durant l'any anterior el que el jurat consideri el millor llibre de traducció poètica. 2) El jurat valorarà l'aportació dins el conjunt de les lletres catalanes de la incorporació de l'obra traduïda així com la qualitat de la versió. 3) Queden exclosos d'obtenir el premi els que en l'edició del veredicte exerceixin algun càrrec dins la Junta Directiva de l'AELC." En aquesta edició, el premi Rafel Jaume ha estat atorgat a títol pòstum, amb la qual cosa es contravé el punt 1 de les bases que parla clarament que haurà de ser atorgat a l'obra d'un autor viu. La Plataforma no pretén menysprear la vàlua del llibre premiat, però sí que vol alertar de la falta de seriositat de la Junta Directiva actual que ignora alegrement els acords presos i que, segons li consta a la Plataforma, no han estat revocats en cap moment. Seria un acte de cinisme que la Junta Directiva de l'AELC actual al·legués que ha canviat l'articulat, cosa que podria semblar més la llei de l'embut que no pas la llei de l'honestedat. La Plataforma deixa a les mans de la Junta actual la valoració d'aquest fet, tot i que seria ètic que fes una rectificació o que, com a mínim, acceptés l'error en l'atorgament del premi d'aquest any.
Tot això, organitzat gràcies a les sucoses subvencions públiques que qualque dia hauran de ser objecte d'una auditoria, espero. Què fa l'AELC pels escriptors? Res. A qui representa, si no a un col·lectiu menor entre els escriptors catalans? A les institucions ja els va bé tenir-los contents, perquè així els tenen controlats. Quina AELC més esbravada! Si Jaume Fuster i Andreu Vidal -que mai no va voler fer-se d el'AELC i hauria dit pestes d'aquest homenatge- aixequessin el cap!