Femenia Vell i la font d'en Castell

Davant la nostra vista podem observar els estreps nord-orientals del puig Caragoler de Femenia, dels quals destaca el puig Ciuró (780 m). Un llarg revolt del camí cap a l'esquerra ens permet assolir una certa altura sobre les marjades que acollien antics conreus, encara amb restes de figueres abandonades. Amb el nou angle de visió, observam cap a ponent els massissos del puig Major i del puig de Massanella. Prest veurem un camí, procedent del sud-oest, que conflueix amb el nostre des de l'esquerra.

Ens anam acostant a les gegantines parets rocoses del puig Caragoler de Femenia, fins que, davant una raconada on les marjades s'accentuen, el camí tomba cap a la nostra dreta. Aviat, després d'un xaragall superat per un pontet, trobam un segon portell amb barrera metàl·lica, envoltat de pins alts que es barregen amb algunes alzines. Just després de la barrera, el camí es bifurca. Hem d'anar cap a l'esquerra, en lleugera pujada, atès que la camada de la dreta condueix directament a les cases de Femenia Nou.

Apareixen els primers elements d'activitats tradicionals, com un forn de calç, a la dreta, i una bassa d'aigua, a l'esquerra. Les cases de Femenia Nou queden a la nostra dreta, precedides per parets de pedra seca de les tanques agrícoles. Després, apareix una altra barrera metàl·lica, que ens permet l'accés a la propietat de Femenia Vell, a partir d'un botador situat en el brancal de l'esquerra. A l'esquerra apareix la font de Femenia i, poc després, arribam a les cases de Femenia Vell.

Les cases de Femenia Vell han estat reformades recentment. La façana principal presenta un alçat de dues plantes. De la planta baixa, en destaca el portal forà, que és d'arc rodó, flanquejat a l'esquerra per un altre portal també d'arc rodó.

Deixam les cases de Femenia Vell i, per la pista que ascendeix sobre el revolt de l'esquerra, iniciam una pujada rosta. Després d'una volta a la dreta, deixam de banda un sementer de conreu i un aljub, que queden a la dreta, mentre que el coster de l'esquerra, més salvatge, és ocupat per alzines i pins. Ben aviat, el camí ens condueix a un nou vessant, del qual destaca el coll Ciuró, una línia de carena perfectament corbada entre el puig de les Moles (760 m), a la dreta, i el puig Caragoler (920 m), a l'esquerra.

A la nostra dreta queda l'esquerpa contrada de Mortitx. Arribam així a la font d'en Quelota, situada a l'esquerra d'una petita esplanada on també hi ha un poll. Actualment, la font presenta paraments de totxos. La pista forestal, més moderna, avança pel coster nord-oriental del puig Caragoler, en direcció al coll Ciuró. A la vegetació de càrritx, estepes llimonenques i mates, s'hi afegeix l'estepa joana, amb algun pi aïllat que ha sobreviscut els incendis.

Assolit el coll Ciuró (675 m), descobrim un nou vessant, el de la costa nord, amb la mar al fons. La solitud i la pau impregnen la panoràmica, amb timbes que s'aboquen a la mar. Des del coll, la nostra ruta continua cap a l'esquerra, en direcció a ponent, i avança encara pel tram final de la pista. Deixam un planiol a la dreta, des d'on surt el torrent de les Marsesques. A poc més de cinc minuts del coll Ciuró, apareix una paret transversal i una reixa recent, amb una barrera on s'acaba la pista i comença un tancat que ha permès recuperal els conreus de la contrada. Hem arribat al pla de l'Argilota, una antiga rota de Femenia on es conreaven aquests allunyats paratges.

Per un botador, passam la barrera, mentre el camp, amb la barraca de roter i una era, queda a la nostra dreta. Continuam el camí cap a ponent, al llarg del graó natural que constitueix el pla de l'Argilota. A devers 10 minuts de l'anterior barrera, passam per un altre botador la barrera de sortida del pla de l'Argilota. El camí és un tirany que avança entre el càrritx. A tres minuts de la barrera, posam atenció perquè ens desviam del sender principal cap a la dreta, per un tirany que davalla cap a la font d'en Castell, les parets del conjunt de la qual observam encara un poc allunyades. A uns sis o set minuts de la desviació, amb el sender poc marcat i restes de marjades, arribam a la font d'en Castell.

La font d'en Castell mostra una mina de pedra seca, amb boca de llinda, que acull l'aigua en forma de bassa, amb el sòl inundat. El conjunt que envolta la font d'en Castell, segons font oral, era l'hort de verdura del roter de l'Argilota. Des de la font es pot observar la mar, que apareix al fons d'una escletxa visual, pregona i inabastable. Des de la font d'en Castell, tornam enrere pel mateix camí i acabam novament a la carretera, al portell de Femenia.