Sospites i teleporqueria

L'elecció dels titulars dels informatius de televisió (quants i quins, i de quin àmbit) és un clàssic del periodisme, però no conec cap teoria sobre l'ordre de les notícies que hi apareixen en ràfegues. Pos l'exemple de les informacions d'abast judicial que encadenà Pepa Bueno (dijous vespre, al Telediari de TVE 1): l'abraçada col·lectiva a les institucions contra la corrupció als carrers de Palma, seguida de l'acusació que Correa ha engegat al jutge Garzón, per culminar amb el president del Tribunal Suprem dient que no s'ha de confondre la llibertat amb el llibertinatge (un altre clàssic). Hi ha, en aquest còctel, un ordre amagat en presentar una informació contra la corrupció, una a favor dels presumptes corruptes i un toc final neutral; o és un atzar?

Ho podrien tractar algun dia al Disculpin les molèsties (TV3), que a la mateixa hora teoritzava sobre la teleporqueria amb l'aclaridor títol de De la casa dels famosos al Gran Germà. S'hi repetiren anàlisis ja conegudes, amb Escribano i Monegal entre altres, reblant la vella idea que la porqueria no és gens original: ha existit sempre, el que passa és que un bon dia va començar a sortir a la televisió.