L'àrdua persecució que patiren els jueus arreu del món i, en concret, els xuetes a Mallorca és força coneguda. Tot i això, encara queden documents inèdits que avui dia, en l'anomenada democràcia, posen els pèls de punta. Dos d'aquests texts guardats fins ara en un calaix els ha tret a la llum l'historiador felanitxer Francesc Riera i Montserrat amb l'obra Dos capellans xuetes en defensa de Mn. Josep Taronjí (Lleonard Muntaner Editor). Els protagonistes dels documents són mossèn Gaspar Aguiló i Antoni Forteza, dos capellans de principis del segle XX que, "d'amagat, escrivien la seva indignació per la marginació que els xuetes patien per part de l'Església i l'aristocràcia mallorquina d'aquell temps", assegurà l'autor.
Tant Forteza com Aguiló, malgrat els vint anys que els separen i la llengua en què escriuen -un en castellà i l'altre en català-, segueixen les passes de mossèn Josep Taronjí. Tots tres, l'un amb més ressò que els altres, "tracten de minorar al màxim el narcisisme que les institucions eclesiàstiques mallorquines havien anat alimentant en relació amb la minoria dels xuetes". "L'antisemitisme tenia aquesta forma particular a Mallorca", apunta el catedràtic d'Antropologia Joan Bestard en el pròleg.
La indignació dels xuetes, palesa en els texts inèdits que publica i comenta Riera, prové, en part, perquè, "en un context -a finals del segle XIX i principis del XX- en què es podien trobar xuetes en les xarxes econòmiques i polítiques de la societat mallorquina, l'Església continuava excloent els membres d'aquesta minoria", apunta Riera. D'aquesta manera, "mentre que a la societat civil els principis d'igualtat, fraternitat i llibertat s'obrien camí, a l'Església i a l'aristocràcia illenca encara estava instal·lat el narcisisme de les petites diferències", hi afegeix. L'obra mostra de primera mà l'angúnia en què els dos preveres, Aguiló i Forteza, visqueren la seva condició social.
El camí de Taronjí
Els dos protagonistes segueixen clarament les passes del pensament de mossèn Taronjí i, per això, les primeres pàgines del llibre recorden l'anècdota que donà lloc a la publicació que serví de model als dos clergues santanyiners. Mossèn Taronjí fou convidat per una família xueta a predicar a la parròquia de Sant Miquel de Palma quan el rector d'aquesta declarà que a la trona de la seva església mai no hi predicaria un xueta. Aquell refús portà coa, ja que mossèn Taronjí no arrufà el nas, sinó que hi presentà batalla desafiant tot un estat d'opinió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Excel·lent reportatge aquest de Laura Acedo. El nou llibre de Francesc Riera i Montserrat deixa ben clar que aquest dos capellans santanyiners a principis del s. XX enara responsabilitzaven a la noblesa mallorquina i a la gerarquia eclesiàstica mallorquines de la reproducció de l'antixuetisme a la nostra terra.
Tenc moltes ganes de llegir el llibre de Francesc Riera, una de les persones que més coneix i ha investigat la situació dels xuetes a Mallorca. No obstant l'aparent superació d'aquest problema, és bo que es tracti sense els tabús que han estat propis del tema, a fi de què no es torni repetir en la nostra societat una discriminació i aberració semblant.