L'església dels Caputxins (3) té un atri de planta quadrangular, una nau amb quatre capelles laterals rectangulars i l'absis quadrangular. La coberta és de volta de mig canó amb llunetes sostinguda per pilastres toscanes. El retaule major (1791), obrat per Joan Muntaner Cladera, és d'estil classicista i conté un llenç de la Immaculada entre sant Francesc i Ramon Llull. La façana és classicista, amb reminiscències barroques, i presenta cossos horitzontals marcats per quatre pilastres encoixinades. El portal principal és de llinda i al capdamunt hi ha una làpida flanquejada per volutes i coronada per un frontó rebaixat. L'edifici fou començat l'any 1775, sota la direcció del caputxí Miquel de Petra, i s'enllestí el 1791. El 1836, els caputxins foren exclaustrats i el convent fou destruït; només se n'ha conservat l'església.
Travessam la plaça d'Espanya i la plaça de la Porta Pintada per trobar el carrer de Sant Miquel, una de les vies fonamentals de la ciutat de Palma, que fins ben entrat el segle XX fou conegut com el carrer de la Síquia, ja que hi passava la canalització que portava l'aigua de la Font de la Vila. A la cantonada amb el carrer dels Oms trobam l'església de Santa Margalida (4). Allà s'instal·laren els frares franciscans el 1238, que després permutaren el seu convent pel de les monges agustines de Santa Margalida, inicialment establertes a l'actual plaça del Mercat. Les agustines foren exclaustrades de Santa Margalida l'any 1837 i el convent fou gairebé desmantellat i modificat per adaptar-lo a hospital militar. Només se'n conserva una part del claustre, una finestra coronella i l'antiga sala capitular, amb arc d'entrada ogival. L'església, de planta rectangular d'una nau amb capelles laterals i absis de base rectangular, data de 1238 tot excepte l'absis (1341-1374). La coberta és de fusta amb dos aiguavessos, sostinguda per cinc arcs diafragmes, tot i que a l'absis és de volta poligonal nerviada recolzada sobre fines columnes i amb calat superior. La primera capella de l'esquerra conté el sepulcre gòtic de Guillem de Torrella (1267).
Un poc més envant trobam l'església de Santa Catalina de Sena (5). El dominicà Julià Font i Roig intentà fundar, al principi del segle XVII, un convent de monges dominicanes a Mallorca. Finalment, l'empresa fou portada a terme pel també dominicà Miquel Sorell. La nova obra conventual fou patrocinada per Joan B. Despuig i Despuig de Sant Martí, l'escut del qual figura en l'entaulament del portal. Les primeres monges arribaren l'any 1658 però les obres acabaren cap a 1680. L'any 1963 el convent fou derruït, tot i que els arcs i les columnes del claustre s'instal·laren en l'edifici Ramon Llull del campus universitari. L'església té planta rectangular de quatre trams, dos dels quals són ocupats pel creuer, absis trapezoïdal i coberta de mig canó en els dos primers trams i en les capelles, cúpula de vuit segments sobre petxines coronada per un llanternó a la zona del creuer i coberta troncocònica recolzada sobre murs laterals convergents a l'absis. Les pilastres que separen les capelles tenen fust estriat helicoïdal i capitell compost. A la part esquerra del presbiteri hi ha el sepulcre del patrocinador del convent. El portal presenta un ingrés amb set graons i un gran arc de mig punt protegit per un trencaaigües amb teules i pilastres laterals sobre plints. En el centre del frontó hi ha un nínxol amb la imatge de santa Catalina de Sena.
Acabam la ruta en el convent de Sant Antoniet (6), el nom del qual fa referència a sant Antoni Abat o de Viana. Els pares antonians el dedicaren a tasques hospitalàries des que s'instal·laren a Mallorca amb la conquesta. L'església, d'interior barroc tardà i façana classicista, fou edificada entre 1757 i 1768. La façana ofereix una decoració de quadrícula marcada per dues línies d'impostes en sentit horitzontal i quatre pilastres en sentit vertical. Hi ha tres portals amb llinda; el principal apareix completament desornamentat, ja que restà incomplet arran de la supressió de l'orde dels antonians hospitalaris l'any 1788, però hi ha una imatge de sant Antoni amb un porquet i les flames del foc de Sant Antoni. La façana és coronada per un frontó triangular que mostra el símbol dels antonians, la lletra tau grega, inscrit dins un cercle. El claustre, de 1729, és l'única resta del convent. Té planta el·líptica, amb dos pisos amb arcs de mig punt decorats amb motllures i columnes toscanes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.