Han passat vint-i-cinc anys d'ençà que Francesca Adrover, Antoni Aranda, Eugeni Canyelles, Margalida Cladera, Joana Domenge, Maria Bel Sansó i Joan Servera es van conèixer ballant ball de bot. Tanmateix, la manca de músics que els acompanyassin en aquests balls els va fer agrupar-se. Instruments en mà, així fou com va néixer el grup Tramudança, que acaba de treure un nou disc, Vint-i-5 (Blau).
Què hi ha en un disc de Tramudança?
A cada treball hi ha tres vessants. D'una banda, una gran tasca d'arxiu, de Mallorca i de fora, que ens permet recuperar cançons. D'altra banda, els nostres discs inclouen músiques de creació pròpia. En el cas de Vint-i-5, molts dels temes els ha compost Francesca Adrover. I la tercera branca és la que es refereix a la recuperació de lletres i música de tradició popular, que aconseguim gràcies a la memòria de la gent, entre altres vies.
Heu tingut participacions diverses al llarg de la vostra trajectòria.
Vam començar a treballar amb l'objectiu de convidar gent que hagués après per tradició la música popular, sense mètodes ni escoles. Els convidàrem a participar en els nostres CD i actuacions. En aquest sentit, hem tingut els nostres dos grans mestres: Rafel de sa Fontpella i Francisca Puigròs, Cotana. Ambdós tenien tantes coses a dir que de les seves cançons van sortir en diferents CD, com No dóna gran cosa més. Malauradament, els mestres ja no són amb nosaltres.
De quina col·laboració heu disposat en el vostre darrer treball?
En aquesta ocasió, hem volgut convidar Xisco Llull, Blai Salom i Rafel Umbert, perquè d'uns anys ençà ens han acompanyat en diverses actuacions. Ells continuen amb la tradició del llegat dels sonadors de jotes i mateixes. D'aquesta manera, reflectim l'herència del padrí de Rafel, l'amo en Rafel de sa Fontpella. En el CD, aquests joves interpreten quatre temes: dues jotes i dues mateixes.
I parlant de joves músics, com veis el futur de la cançó popular?
En aquests moments, està assegurat, perquè tenim mitjans tècnics que deixen palesa la nostra feina. Això garanteix que no es perdi. A més a més, de cada vegada hi ha més escoles de ball, sobretot als pobles, que també en garanteixen el futur. Així mateix, des del punt de vista musical, hi ha una allau de grups que comencen, com els Revetlers de Cala d'Or i Abenniana. Així, malgrat tot, el panorama és encoratjador.
Per què deis "malgrat tot"?
És clar, perquè tenim un gran handicap. Tot i les promeses, encara ara no s'ha desenvolupat la Llei de cultura popular del 19 de març del 2002. Està aprovada, però hi falta la llei d'acompanyament, aquella que farà que s'apliqui. Aquesta aplicació depèn de cada comunitat autònoma i allà on l'han dut a terme, com per exemple a Catalunya, on el panorama de cultura popular és molt millor. Així, hi ha més escoles de ball de bot a Barcelona que aquí. A més, el Principat celebra un cicle de música popular, el Tradicionarius, conegut arreu i que és un gran impuls per als grups del gènere, com també una manera de mantenir la tradició. La no-aplicació d'aquesta llei fa que estiguem endarrerits en cultura popular respecte d'altres comunitats, que disposen per exemple d'un centre de recerca i de documentació.
Es tracta de manca de sensibilitat per part de les institucions?
Hi ha una mica de tot, políticament parlant. La sensibilitat hauria de ser social més que política. En el nostre cas, per fer el darrer CD, hem rebut ajuda institucional. Pel que fa al Consell de Mallorca, la sensibilització hi és i l'Ajuntament de Palma ja fa tres anys que organitza la Setmana de la cultura popular. D'altra banda, hi ha alguns càrrecs culturals que no mostren gens d'interès pel tema. Allò que està clar és que la llei no s'ha aplicat aquí i que això ajudaria molt a mantenir la tradició, perquè preveu ajudes a l'ensenyament, entre altres aspectes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Més escoles de ball no arreglaran res! No siguem tan ingenus. Llevat de quatre músics i de dos o tres grups de música mai hem aconseguit llevar-nos de damunt el caire folclòric, regional i de bandereta de la nostra musica i els nostres balls. És així! Com a bon mallorquins som poc renovadors, poc aventurers, amb poques ganes d'equivocar-mos i de transgredir. De sorprender-mos. Quan mir altres cultures veines i la seva música i el ball, feim riure. Occitans, gallecs, BASCOS (aquests si que en saben) italians del sud, irlandesos, americans........ Si!!! americans. americans. no som ni capacos de mirar el nostres veins catalans i valencians i influenciar-mos. I aquells que tenen la capacitat de fer això per la seva qualitat musical es dediquen a fer el mateix de sempre, com a bona actitud mallorquina. Creim que les institucions i les subvencions ho arreglaran tot. Visió negativa, si! Però real! Au, adéu
Però aquí hi ha molts mallorquins que aprenen a ballar "sevillanes".
Mentida! A Barcelona hi ha molt de domimguero que se pensa ensenyar ball de bot però fa botets de dansa contemporània!