TW
0

Tots els fenòmens arriben tard o d'hora a la fi i això és, precisament, el que ha passat amb la trilogia Millennium, d'Stieg Larsson. Al cap de gairebé un any ocupant les primeres posicions del top ten de les llistes de vendes arreu, també a les nostres llibreries, i milions d'exemplars venuts, la trilogia Millennium a la fi dóna pas a altres títols. "El de Larsson ha estat un fenomen que no havíem vist mai", indica Ramona, de la llibreria Àgora.

Ara, sense Larsson als primers llocs, ja sigui perquè tot caduca o perquè tothom ja l'ha llegit, l'anarquia impera en el món literari mallorquí. La llibreria Lluna, per exemple, veu que les novetats que captiven els clients són La bona crisi, d'Àlex Rovira; L'elegància de l'eriçó, de Muriel Barbery, que ha estat el volum protagonista d'una de les tertúlies de l'espai; i La Cenicienta que no quería comer perdices, una obra per a adults de Nunila López Salamero i de Myriam Cameros Sierra. En aquest establiment del carrer del General Riera, a Palma, també son molts els clients que han acudit a la recerca del seu exemplar de Lluna nova, d'Stephenie Meyer, la segona història de la saga Crepuscle. "Després del boom de Millennium els mesos passats, ara Larsson ja és un més de la llista", asseguren els responsables de la botiga.

En el cas de la llibreria Àgora, ubicada al centre de Ciutat, "a Larsson el desbancaren després de l'estiu, perquè tenim uns lectors molt particulars, els millors del món", assenyala Ramona. "En tot cas, sí que he de reconèixer que durant l'estiu aquesta trilogia ha estat una bogeria", afegeix. Ara, a la relació dels deu més venuts, Àgora hi ha inclòs títols com Anys de guerra, de Vasilij Grossman; Caín, la darrera novel·la de José Saramago, i La noche de los tiempos, d'Antonio Muñoz Molina.

"Amb la presentació de Sebastià Bennasar, que ha tingut lloc aquesta mateixa setmana a la llibreria, la seva darrera novel·la negra, Mateu, el president, ha estat la més venuda des de dilluns", afirma la llibretera. Quant a El símbol perdut de Brown, des d'Àgora indiquen que "no ha estat tan gros, perquè els nostres lectors són molt selectes".

Pel que fa a Embat, La dona de verd, d'Arnaldur Indridason, i La Reina al palau dels corrents d'aire de Larsson, les obres capdavanteres de la relació de vendes dels mesos de setembre i octubre, han passat el testimoni ara al Caín de Saramago, L'home inquiet, de Hennig Mankell i, quant a la no-ficció, els números 1 i 2 de la llista de novembre han estat La bona crisi de Rovira i Coverbos d'un mestre jubilat, de Cristòfol Carrió.

Si feim un salt a un dels grans magatzems més freqüentats de Palma, podem observar que la llibreria d'El Corte Inglés no ha quedat enrere a l'hora de rellevar Larsson de les posicions de privilegi. En aquest cas, les dues darreres entregues de la saga Millennium continuen entre les deu obres més sol·licitades i n'ocupen la tercera i la sisena posicions. El símbol perdut i Caín obren la llista seguits per Larsson; Contra el viento, premi Planeta 2009, d'Àngeles Caso; Memorias de un preso, de Mario Conde; El dia D, d'Anthony Beenon; L'home inquiet, de Mankell; Suárez y el rey, d'Abel Hernández; i, una vegada mes, La bona crisi.