El camí dels Pintors

El camí ofereix una magnífica vista de la vall. D'aquest tram només cal dir que travessa un parell de cops la carretera que davalla a la cala, per la qual cosa haurem d'anar molt alerta. Un cop al final, trobarem a l'esquerra el pont que puja a Deià. A la banda oposada podrem veure l'inici del camí que du a prop de Ca l'Abat per la possessió de Son Bujosa, per on sortirem de tornada.

Arribam arran de mar en deu minuts per la mateixa carretera i vorejant el torrent Major. Aquesta rada ha servit tradicionalment d'abric a les barques de pesca.

Metres abans d'arribar a la cala, vora una barrera, arrenca l'anomenat camí dels Pintors, l'itinerari litoral que connecta la cala de Deià amb els Béns d'Avall. Aquest tram es troba fitat i té nombrosos botadors. El tirany rodeja la cala i arriba vora una bellíssima caseta situada a l'extrem. Un poc més endavant, ens situarem davant els còdols Blancs, dues penyes que emergeixen dins la mar de bellíssim perfil.

A partir d'aquest punt fins a la cala del Canyaret, seguirem un tiranyó força marcat. Cal ressenyar que la ruta circula per damunt d'antics espais marjats i algunes restes d'horts. Hi veurem varadors dins els calons i, fins i tot, una vella cisterna, avui emprada com a abocador de fems. El cap de fibló del 2001 es deixa sentir al llarg de tot aquest litoral, en forma de grans pins caiguts, el que evidentment dificulta la passa. S'ha d'anar alerta a triar bé els tiranyons, ja que alguns solen presentar-se una mica exposats.

Després de superar un xalet amb una curiosa portassa, arribarem a l'altura del Canyaret, coneguda popularment com cala de Llucalcari. Llavors el camí avança fins a una petita punta amb un varador. Al davant, la costa s'accidenta més i més. Per això, la ruta ascendeix per uns graons i travessa tot un antic camp marjat, deixa a l'esquerra l'escar d'en Mider i puja damunt un collet. A l'altra banda, un altre espai marjat, ara amb ametlers. Llavors la ruta baixa, travessa un torrentó i ascendeix per uns pendissos força castigats.

Més endavant torna a superar alguns olivars, un dels quals té una olla de calç, i també realitza baixades vertiginoses. Una de les fites que ens indicarà que ens trobam a prop de la cala és un imponent penyal que ens queda just davant, el qual haurem de superar per la dreta. Llavors trobarem una barraca i les restes d'una casa en ruïnes. Les indicacions ens duran fins a la cala.

Per tal d'evitar barreres val la pena que hi davallem a la mar i que la travessem fins a l'altre extrem. Tot i que aquí ho hem dit ràpidament, es tracta d'un tram amb alguns passos. Llavors, per una escala de formigó, sortirem als vials de la urbanització.

Remuntam el dur asfalt fins a la carretera i connectam amb el camí de Castelló per la tirada que neix davant Can Bleda. Aviat trobarem l'oratori, encara sense rehabilitar, i des d'aquí assolim el magnífic conjunt arquitectònic de Can Prohom i Son Mico. De la primera direm que històricament estigué en mans dels Estade-Prohom fins que al segle XIX passà als Rubert. A Son Mico podrem gaudir d'un excel·lent suc de taronja.

Continuam el camí fins a l'era de batre que hi ha vora el Pi de l'Ensaïmada. La ruta avança uns metres sense desnivell fins arribar a una zona rocosa. Llavors el camí davalla, travessa una bellíssima obaga i remunta el tram per una fenedura. Avança llavors vora la finca de Can Miquelet, les cases de la qual se situen a la dreta. A l'altra banda de coster veurem Son Coll, cap a on ens dirigim. Abans, però, trobarem la font de les Mentides, una surgència damunt la qual nasqueren plets i enfrontaments entre veïnats.

Aviat passarem vora Son Coll, possessió avui formada per un grup de cases entre les quals destaca el celler. Aquest lloc es documenta al mateix segle XIII. Després d'uns deu minuts, el camí surt a la carretera Ma-10, la qual seguirem cap a l'esquerra. Un cop passat Ca l'Abat, la ruta continua vora la possessió de Son Bujosa, dotada antigament de torre de defensa. Seguint les indicacions, sortirem de nou al camí de la Vinyeta, pel qual pujarem de nou fins a Deià.