TW
0

La plaça aviat semblà una gran aula de música on diferents colles sonaven simultàniament, amb desordre però també amb encant. Amb tants de xeremiers com hi havia, aviat es varen començar a formar colles espontànies, amb intèrprets d'aquí i d'allà, disposats a fer un petit concert a qualsevol racó de la plaça. De fet, aquest és l'objectiu de l'encontre: aprendre alguna melodia pròpia d'un altre poble, descobrir un ritme nou i improvisar colles amb sonadors d'altres indrets.

Lutiers

A la mateixa plaça, s'hi varen instal·lar, a partir de les deu, deu o quinze paradetes de lutiers. S'hi exposaren -i potser també s'hi varen vendre- tota casta d'instruments propis de la cultura popular i tradicional: flabiols, tamborins, canyes, ximbombes i sobretot xeremies. D'aquesta manera, els intèrprets podien comprar recanvis de les diferents peces que componen l'instrument, com canyetes i brumes en el cas de les xeremies. Així mateix, la fira ofereix una oportunitat a aquells que vulguin encarregar a un lutier un instrument nou. Un venedor explicà que el preu que ara se sol pagar per a unes xeremies oscil·la entre els 500 i els 1.500 euros, mentre que el de flabiols i tamborins ronda els 150 euros.

Els actes de la trobada començaren dissabte vespre amb un concert a càrrec dels germans Pere Joan i Manel Martorell, un duet (violí i gaita) belga i el conjunt sard Cuncordia a Launeddas. A més, s'hi presentà un CD amb els sons de la primera, la segona, la tretzena i la catorzena trobada.

En el primer aplec, fa quinze anys, hi participaren una trentena de sonadors. "Vaig veure que el món xeremier s'acabava i que a Mallorca li faltava una trobada amb intenció de continuïtat", explicà Antoni Torrens, fundador d'Albopàs i ideòleg i creador de la cita. "Ara la cosa ha agafat força i som prop de 350", afegí.