Menys cines però més espectadors

El Fantasio i el Parroquial d'Alaró; els Principals d'Alcúdia, Caimari, Campanet, Capdepera, Felanitx i Llubí; el Novedades de Maria de la Salut; el Moderno de Pollença... són alguns dels vuitanta cinemes de pobles de Mallorca que han tancat les portes en els darrers trenta anys. Pel que fa a Palma, ha perdut en tres dècades una vintena d'aquests establiments de projeccions, entre els quals figuren l'Astoria, l'ABC, l'Avenida i el no tan llunyà Chaplin.
Malgrat aquesta davallada en el nombre de cinemes, en total uns 150, la xifra no minva de la mateixa manera en parlar de les sales, ja que en els darrers anys han proliferat els centres d'oci que contenen multicines. Les multisales han estat molt ben rebudes pel públic, sobretot pels joves. Ara bé, l'oferta també hi ha tingut molt a veure ja que apleguen les darreres estrenes i fan projeccions de qualitat amb els darrers sistemes de vídeo i so.

L'espasa de Dàmocles

El cinema sempre ha tingut un enemic, però en l'actualitat, amb una crisi econòmica mundial inclosa, sembla que la setena art necessita molt més que això per perdre el públic. De baixades, n'hi ha hagut des de l'aparició de la televisió, als anys 50 i 60. A més, ara n'hi ha per la pirateria. "Amb l'inici de les cadenes de tele privades el cinema va notar una petita davallada de públic", apunta Joan Salas, responsable de bona part dels cinemes de Balears. "El vídeo també tingué efecte i l'actual amenaça és la pirateria, el top manta i d'internet", hi afegeix.

Salas encara recorda com recorria en cotxe l'Illa fent aturades en alguns dels projectors que el seu pare tenia a diferents pobles. "Mon pare tenia un total de 40 pantalles, però moltes varen desaparèixer perquè necessitaven una gran inversió per adaptar-se a les novetats tecnològiques i competir amb la comoditat que el vídeo i la televisió d'alta definició oferia als espectadors", explica Salas. Així mateix, assegura que "actualment les sales que queden en els pobles, com les d'Artà, Alaior, Muro i sa Pobla, es mantenen perquè reben alguna ajuda municipal".

Tot i que el cine conservi l'espasa de Dàmocles, "fa més de 100 anys que en veim i la realitat és que ara hi ha més espectadors que mai". L'augment de públic durant els primers nou mesos de l'any ha estat del 5 al 10%. "En temps de crisi el cinema no és car i és una bona opció per reunir-se amb els amics. A més, l'experiència ens ha demostrat que en èpoques difícils el cine sempre aguanta millor que altres negocis", hi afegeix l'empresari.
Ara caldrà veure com la digitalització afecta la projecció de la setena art, però sobre aquest tema Salas es mostra positiu. Només el futur dirà si el cine enllaçarà la crisi econòmica amb la digital.