Després de quatre anys repartint guardons arreu dels Països Catalans, els premis Mallorca 2009 han tingut un marcat accent local. Només el poeta català Hector Bofill (Badalona, 1973) s'escolà dins una fotografia que es completava amb la sollerica Rosa Maria Colom (premi de narrativa), el bunyolí Guillem Rosselló Bujosa (premi de narrativa juvenil) i l'inquer Miquel Àngel Raió (premi teatre Principal de texts dramàtics). Fins ara, en les tres anteriors edicions, només Bernat Nadal havia aconseguit inaugurar, l'any passat, el palmarès local en aquests premis que instaurà Maria Antònia Munar, aleshores al capdavant del Consell de Mallorca, el 2005. Precisament, l'ara presidenta del Parlament i d'altres membres d'Unió Mallorquina foren els grans absents en una gala que tingué menys públic que en altres ocasions. El teatre Principal tornà a ser escenari d'aquests guardons que, amb 70.000 euros en el de narrativa, s'han convertit en un dels més ben dotats en llengua catalana.
El grup Cap Pela fou l'encarregat de donar el sus i amenitzar la gala. També foren els encarregats de llegir el poema de Pere Quart Corrades de l'exili, leitmotiv d'aquesta gala, que serví així per commemorar el 70è aniversari de l'èxode republicà i els 30 anys de democràcia local. La gala recordà, així, figures rellevants del món de la cultura que, per diversos motius i circumstàncies, hagueren de partir lluny de casa com Avel·lí Artís Gener (Tísner), Walter Benjamin, Francesc de Sales Aguiló, el grup Quilapayun, Aleksandr Solzhenitsyn, Rovira i Virgili, Rafel Albertí, Joan Oliver, Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda, Carles Riba, Gabriel Alomar i Villalonga, Luís Buñuel, Pablo Picasso, Eduardo Gaetano, Josep Carter i Agustí Bartra. Tots ells foren recordats a través d'un documental que acabà amb aquelles recordades paraules de Pau Casals "I'm a catalan.... the greatest nation in the world".
La presidenta del Consell, Francina Armengol, i la consellera de Cultura, Joana Lluïsa Mascaró, foren les amfitriones de l'acte. En els seus discursos, ambues apel·laren en la "promoció de l'ús social de la llengua catalana" i la importància d'aquests guardons per a la seva dignificació literària. "Ho de dit més d'una vegada. En un país en què la llengua pròpia té un ús, absolutament normal, els premis literaris tenen només una funció literària", digué la presidenta.
Ni premi ni cava ni present
La gala també inclogué algunes anècdotes. No sabem si pels nervis o per desconcert protocol·lari, tres dels quatre premiats oblidaren el premi en el moment de tornar al patí de butaques. A l'hora de la foto oficial se'n temeren.
En acabar l'acte, Rosa Campomar, presentadora de la cerimònia, prometé al públic una copa de cava i un present literari. A la sortida, sí és vera que hi havia moltes copes de cava, però totes eren plenes de vi blanc, negre, aigua, cola o taronjada. De cava, senzillament, no n'hi havia. L'altra sorpresa fou el present literari que no era res més que dos tastets de la col·lecció Poemes a la sala d'espera i una butlleta d'inscripció a les jornades d'estudi L'exili republicà: política i cultura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
O sigui que ha quedat a ca nostra? I ca nostra on és? Perquè tant ca meva és Figueres com Porreres? Sembla una crònica del DM o dels altres més feixistes encara que mai record com es diuen.
Literatura provinciana!
Que n´hi ha d´enveja! Això em fa venir al cap una professora de literatura que un membre del jurat d´un premi literari va aplegar per no haver de donar el premi a una obra que ell considerava molt dolenta. Ella es pensa que els guardons que ha guanyat són molt importants, però segur que d´aquí a uns anys, no en cantaran galls ni gallines perquè cauen de les mans i no tindran projecció. Temps al temps. Ara, això sí, perruqueria i modelets per quedar guapa a la foto.
Resposta a JO: L'home Manuscrit deu ser l'excepció que confirma la regla.
Miquel, el primer premi mallorca, l'home manuscrit, porta més de vuit edicions i ha guanyat 5 premis de crítica. Llegeix els diaris
És curiós això dels concursos literaris, es dóna el premi, es fotografien els guanyadors devora els polítics de torn i després ningú no sap què putes ha passat amb els llibres premiats. Qualcú sap si el llibre guanyador de qualque concurs que no sigui el Planeta ha estat un bestseller? Què es fa amb els llibres guanyadors publicats que es queda el Consell o els ajuntaments dels pobles que convoquen els premis? Es reparteixen? Es tiren? O és que ja ni tan sols es publiquen?
Això semblen els Jocs Florals de Canprosa! Quina cosa més estantissa! Aquest és el concepte de cultura que tenen el PSM i ERC? Ja sé que el PSOE en aquestes coses no pinta res, però almenys algú hauria de dir a la presidenta que no pot anar vestida així. Per favor!
La veritat és que Miquel de Palol va ser l'únic que va donar un poc de prestigi al Premi Mallorca. Un dels més dotats econòmicament de la literatura catalana i el guanya Rosa Maria Colom que és una senyora d'espardenya, d'estar per casa (de fet, pujà a l'escenari amb espardenyes), i Guillem Rosselló Bujosa, que voleu que us digui. Aquest premi Mallorca és un fracàs...
Ostres....en Josep Carter? que és americà...deu ser el que surt a les sèries de televisió? el de el rostre de les màsqueres que es posen els atracadors de bancs? ........o es en Josep C A R N E R?
Se'ns dubte que cal promocionar la llengua catalana, hauria d'haver tornt a gunayar el Bernat Nadal. Un aclaraiment per les redactores de l'article: s'han plantejat mai l'existencia de cava rosat? pot ser que n'hi hagues ahir als premis Mallorca. Es nota que no vso agrada massa treballar en dissabte.