Situats a la bella illa de Formentera, ens dirigim cap a la Mola. Deixam el vehicle a l'entrada del nucli urbà del Pilar de la Mola. Cap a l'esquerra de la carretera, en direcció nord, vora el bar Can Blaiet, comença el camí de la cala, un dels més espectaculars de Formentera.
En devers dos quilòmetres, ens conduirà als penya-segats vertiginosos i després, per camí de ferradura, davallarà al nivell de la mar. El camí comença ample i asfaltat i apareix senyalitzat amb el nom de camí de la Cala. Resseguim un revolt a la dreta i, a peu pla, avançam entre tanques de paret i casetes agrícoles, com Can Ferrer i Can Jaume d'en Ferrer. Travessam un camí que, cap a la dreta, enllaça amb el camí del Monestir, interessant topònim que fa referència al cenobi agustinià que existí en aquest indret a l'edat mitjana; fou fundat l'any 1258 a partir de les cessions del conqueridor Guillem de Montgrí i adoptà el nom de Santa Maria de Formentera; desaparegué amb el despoblament de Formentera a la segona meitat del segle XIV. De fet, l'espai per on discorre aquesta ruta forma part de la vénda del Monestir, la circumscripció administrativa del nord de la Mola.
Immediatament, a la dreta apareix la casa dita Can Jaume d'en Porrassines i, després, també a la dreta, Can Porrassines Vell. Mentre, a l'esquerra apareix Can Vicent Rafel. Un poc més endavant, deixam a la dreta el camí de Can Corda i de Can Pep Blai i continuam per l'esquerra, pel camí de la Cala, amb la casa dita Can Jaume Rafel a l'esquerra. A la banda esquerra remarcam un pou i poc després l'asfalt s'acaba. Notam també a l'esquerra una casa nova i, mig amagat, un vèrtex geodèsic que assoleix la cota de 136 m d'altitud. El camí arriba a una casa en runes, denominada Ca na Sala i a una placeta o esplanadeta entre parets; el vial continua, més estret, vers l'esquerra, fins a can Simonet.
Però, en aquest planiol, observam a la dreta un portellet amb una barrereta de filferro, baixa, que es pot obrir. A l'esquerra, a uns 50 m, hi ha un interessant pou amb camp-rec de base circular, a manera d'era, tancat per grans lloses vora el pou. Però, deixam de banda el pou i, des de la barrereta, anam per la continuació del camí de la Cala, més a la dreta (nord-est). A uns tres o quatre minuts de la barrereta, posam molta atenció perquè hem de seguir unes fites cap a l'esquerra, en direcció nord, directes a la mar. Es consolida un sender marcat i, després d'uns cinc minuts d'anar per aquest viarany, encara planer, comença la davallada, anomenada aquí abaixador. Ens esperen uns passos tocats d'espectacularitat i grandiloqüència paisatgística. És un camí de ferradura, segur, que va a cercar la mar en poc més de vint minuts, amb alguns revolts estratègics que permeten salvar el desnivell amb seguretat. Davant la nostra vista, al nord-est, tanquen l'escenari rocós la punta de la Palmera i el cingle de les Mates.
A uns quatre minuts de davallada, passam vora un covatxol, un dels molts que piguen aquest coster ferest del nord de la Mola. Tres minuts més avall, un revolt a l'esquerra apareix fitat per una savina alterosa. Romaní i mates completen el món vegetal. Ens trobam en ple coster, amb la mar a la dreta, cada vegada més propera i les penyes que s'alcen gegantines, en un coster solitari i esquerp. Observam la coma salvatge del torrent dels Gats (segons altres informadors, torrent d'en Simonet) i, a mitjan altura, els espais mítics de la cova del Fum.
L'al·lucinant història de l'expedició dels víkings del rei Sigurd de Noruega (mal anomenada per alguns historiadors com ‘expedició normanda'), esdevinguda l'any 1108, es concreta en aquests paratges dels voltants de la cova del Fum. L'episodi bèl·lic apareix a la saga del cronista islandès Snorre Sturlusson (1179-1241), que forma part d'Heimskringla, epopeia dels primers reis de Noruega. Diu la saga que els habitants musulmans de Formentera s'amagaren en aquesta cova pràcticament inexpugnable, però Sigurd i els seus els venceren davallant unes barques pel penya-segat i asfixiaren els defensors amb foc i fum dins la cova.
Després del revolt de la savina, uns cinc minuts més avall, passam una zona de marès poc ferm, arenós. Per consolidar la via, des de temps antic, hi ha unes lloses al sòl, de sosteniment. Cinc minuts després del marès, arribam a la Cala, ja a la vorera del mar. És un ínfim portet, amb quatre o cinc escars o varadors per a barques, en bona part enrunats, amb parets de pedra en paral·lel, perpendiculars a la costa. Les ones besen -o rapinyen- la costa, de roques baixes, d'on sobresurt un minúscul mollet.
Des de la cala, tornam a pujar pel mateix camí, desafiant ‘les penyes'; són aquests penya-segats llocs plens d'històries de viroters, habitants de la Mola que cercaven els ous dels virots o baldritges per completar una dieta de subsistència -la lluita per la vida-. Assolim així novament la part superior de l'altiplà de la Mola. Després de passar les fites que marquen el tram de camí poc clar, assolim el camí més ample i franquejam el portell amb filferro; cap a l'esquerra, parteix el camí ample que, entre parets, arriba a ser asafalt. Entre cases i tanques de parets, arribam novament al Pilar de la Mola, on acabam l'excursió.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Vos deix un link a una traducció al català de l'episodi esmentat de la Heimskringla de n'Snorri: http://www.tinet.cat/~mrr/Articles/Forminterra/forminterra.html
Voldria afegir, si se'm permet, unes paraules al següent paràgraf: L'al·lucinant història de l'expedició dels víkings del rei Sigurd de Noruega (mal anomenada per alguns historiadors com 'expedició normanda'), esdevinguda l'any 1108, es concreta en aquests paratges dels voltants de la cova del Fum. L'episodi bèl·lic apareix a la saga del cronista islandès Snorre Sturlusson (1179-1241), que forma part d'Heimskringla, epopeia dels primers reis de Noruega. Diu la saga que els habitants musulmans de Formentera s'amagaren en aquesta cova pràcticament inexpugnable, però Sigurd i els seus els venceren davallant unes barques pel penya-segat i asfixiaren els defensors amb foc i fum dins la cova. 1. El rei Sigurd I de Noruega (mort el 26 de març de 1130 a Oslo) no tenia viquings, sinó que lluitava contra ells i els destruïa sempre que en tenia l'ocasió; la captura de Formentera (Forminterra a l'original) es duu a terme en el marc de la seva anada a Terra Santa per lluitar-hi al costat dels croats. Per aquesta raó, aquest rei va rebre el sobrenom de Jórsalafari o Pelegrí de Jerusalem. 2. L'episodi no apareix a la saga del cronista islandès Snorre Sturlusson per dues raons: 2.1. no hi ha cap saga (en el sentit que solem donar a aquesta paraula) sobre aquest personatge ni escrita per aquest personatge. saga en noruec medieval no vol dir res més que "història". 2.2. El seu nom no és pas Snorre Sturlusson sinó Snorri Sturluson 2.3. El passatge en qüestió forma part de l'obra històrica Heimskringla escrita per Snorri Sturluson i, en concret, apareix a la part de l'obra intitulada "Història dels fills del rei Magnús III[Descalç]" (que són n'Eysteinn, en Sigurðr i n'Óláfr). El títol original de l'obra és Magnússona saga. Com ja he apuntat a dalt, saga, però, vol dir història, no saga, així com nosaltres usam la paraula actualment. 3. La Heimskringla o Orbe del Món no és la història dels primers reis de Noruega, sinó simplement, la història dels reis de Noruega. La Heimskringla comença amb la història de Hálfdan el Negre, el pare del primer rei de tota Noruega, Haraldr Bells-Cabells, que va regnar entre el 872 i el 933. Val a dir, però, que Noruega, abans de la unificació duita a terme per Haraldr, estava dividida en molts de petits reialmes. Qui ho desitgi, pot llegir una traducció al català d'aquest episodi al meu article 'Breu notícia d'una incursió norrena a les Balears (AD 1109) continguda a la Heimskringla de Snorri Sturluson', publicat a FÒRUM - Anuari de l'Associació de Germanistes de Catalunya 5 (1993), pàgs. 239–251.