Just feia unes hores que Le Concert des Nations havia despatxat la Música Aquàtica de Haendel a l'Usher Hall quan Jordi Savall i l'Hesperion XX -i molts dels assistents al primer concert, val a dir- es retrobaren en l'atmosfera mes íntima del Queen's Hall amb motiu de la matineé amb que tancà el seu programa doble a la capital escocesa.
Savall s'ha convertit quasi en un obligati de l'Edinburgh International Festival (EIF) d'encà que hi debutà ara fa dos anys. Ja fa unes setmanes que el seu darrer enregistrament, The celtic viola (amb música d'autors gaèlics i escocesos com O'Carolan, Simon Fraser, James Macpherson i William Marshall), ha arribat a Mallorca i aquests dies copa les vitrines de la capital escocesa. Una ciutat a vessar de visitants durant l'agost que sembla tornar a entrar en erupció per estones fent remembrança del passat volcànic. Aprofitant un dels pocs moments de repòs del mestre, l'escometérem a la sortida del Queen's Hall perquè en fes cinc cèntims de la seva incursió per terres de Caledònia.
Philippe Herreweghe, Andreas Staier i Jordi Savall, entre d'altres, són alguns dels noms amb lletres majúscules de la present edició de l'EIF 2009. Tots reconeguts valedors de la genuïnitat del so original. La música antiga pareix haver obert una escletxa a Edimburg.
Sí, i pens que hi ha tingut molt a veure el seu nou director, l'australià Jonathan Mill, designat ara fa dos anys, quan nosaltres també vam debutar. Si l'anterior direcció no tenia gens d'interès envers la música antiga, la sensibilitat de Mills es féu palesa de bon començament. Ambdós ens coneixem de temps enrere i de tot d'una els projectes han rutllat. Està previst que l'any vinent tornem i amb vista a 2011 hi ha un projecte interessant pendent de tancar i que, per tant, encara no puc anunciar.
La resposta del públic sembla immillorable.
Crec que fins i tot quan interpretam música de compositors britànics l'audiència valora la nostra manera més meridional de fer-la sonar. Darrere d'aquestes interpretacions hi ha una nova articulació, fraseig i dinàmica. Així mateix tenim com a garant la convicció de conèixer amb profunditat el que feim. La nova proposta musical té un distintiu, una filosofia pròpia, però amb un seriós coneixement de causa al darrere.
L'any 2007 debutàreu a Escòcia. Com heu elaborat els programes presentats fins ara?
Sempre s'ha de consensuar amb l'organització. Enguany, per exemple, tocava fer alguna cosa de Haendel amb motiu de l'efemèride i així ens ho van fer arribar. Per tancar el primer concert vaig suggerir música de Marin Marais del ballet Alcione, que casava amb la temàtica aquàtica de la Water Music de Haendel. Per a l'actuació del Queen's Hall ens vam decantar per un programa per l'Europa musical (Scheidt, Purcell, Guerrero i Cabezón, entre d'altres). L'altra vegada (2007) ens hi vam estar quinze dies, a Edimburg, amb un total de quatre concerts en què interpretàrem, entre d'altres, L'Orfeó i les Vigílies de Monteverdi.
La música antiga és el mitjà de vida de l'Hesperion XX i Concert des Nations. Fins a quin punt implica això també una actitud vital ben entrat el segle XXI?
No hem de confondre els termes. La música no és antiga o moderna, sinó que és actual en tant que és interpretada per un músic d'ara. En el moment que s'interpreta passa a ser contemporània. Del que podem parlar és d'estils diferents. Allò que nosaltres feim és redescobrir un estil en què no manca la improvisació. Avui mateix hem fet uns canarios sense que hi hagués cap nota escrita. Les idees i les aportacions més renovadores i fresques dins l'àmbit la música clàssica arriben avui dia, curiosament, dels conjunts de música antiga. En definitiva, es tracta de fer el llenguatge entenedor. És com descobrir una regió nova i alhora remotament coneguda. Una vegada t'hi endinses, tens la sensació d'haver-la vista abans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.